ESTRIPSIPEDAÇOS

Durant els anys trenta del segle XIX Istambul està en ple procés de canvis. El Soldà vol modernitzar si vols per força l’Imperi Otomà. Aquest és el context en que es mou Yazhim. Un eunuc, educat entre la Sublim Porta i una de les grans famílies de comerciants grecs d’Istambul. Un eunuc que gaudeix de gran confiança en molts àmbits i això li facilita molt i molt la seva feina. Una feina que ell mateix s’ha creat, soluciona problemes delicats amb gran discreció. O dit d’altra manera és un detectiu privat. Al llarg dels dos llibres que ha publicat 1984 “L’arbre dels Geníssers” i “La serp de pedra” Yazhim s’enfronta a diversos assassinats. A “L’arbre dels geníssers” la mort de varios cadets del nou exèrcit del Soldà obliga a Yazhim a recordar els Geníssers, els antics soldats de l’Imperi Otomà, i a rememorar-ne la seva història i sobretot la seva fi. Pel que fa al segón llibre el fil que ha de seguir el mena a la independència de Grècia i a Lord Byron.
En les dues novel.les hi trobem la mateixa habilitat de l’autor per teixir trames denses i alhora donar-los vida. Una altra característica de les dues novel.les és la presència d’Istambul. La ciutat és omnipresent, i no sols com a decorat sinò quasi bé com un personatge més. L’autor sap transmetre la fascinació que sent per Istambul sense convertir les novel.les en postals. Una altra característica que cal destacar de les dues novel.les de Goodwin són els personatges que envolten Yazhim: una ambaixador polonés sense país. La Preen, un ballarí i Iorgos són fonamentals en ambdues novel.les. Com era inevitable a tot això cal sumar-hi els problemes existencials del mateix Yazhim, alhora que manté una mirada nostàlgica sobre els canvis que experimenta Istambul.

Ens trobem davant de dues novel.les històriques de caire policíac, que enganxen i que val la pena llegir si voleu submergir-vos en un Istambul en plena convulsió. Per cert si ho feu a estones és fàcil que us faci venir salivera.