ESTRIPSIPEDAÇOS

Las legiones malditas

Africanus

Santiago Posteguillo

Ediciones B.

L’autor ens presenta una trilogia de la qual ja han
aparegut els dos primers volums. En
ella es novel.la la vida de Publi Corneli Escipió, Escipió l’africà. El general romà que va derrotar a Ànibal. Però que en canvi no ha obtingut la mateixa
fama que el seu oponent. Santiago Posteguillo ha creat dues novel.les potents
tot resseguint la vida d’aquest noble romà.
El text flueix amb molta agilitat i el seu seguiment tenaç de la vida
d’Escipió l’africà no fa en cap cas el text més feixuc.

Però anem per parts. El primer volum en aparèixer va ser “Las legiones
malditas”. En ell Escipió acaba de
conquerir “Cartago Nova” .
Hi veiem un Escipió cada cop més
segur de si mateix. Un Escipió que ja
ha provat la seva vàlua al cap de batalla i que cada cop li pesa menys la seva
joventut. El text es divideix en dos
grans blocs. Hispània on transcorre la lluita d’Escipió per derrotar els
cartaginesos. Cosa que a la fi
aconsegueix. I una segona part en que Escipió torna a Roma com a
general victoriós, i comença
negociar i prepara la invasió d’Àfrica.
Aquesta novel.la té una llarga i brillant conclusió amb l’invasió
d’Àfrica i la batalla de Zama on finalment Escipió derrota Aníbal.

El segón volum publicat “Africanus el hijo del
consul” es cronològicament anterior a les “Legiones
malditas” En ell es narra des del
naixement de Publi Corneli Escipió fins la conquesta de Cartagena. En aquesta novel.la la vessant més bel.lica
té menys paper. En canvi l’autor es
centra en la descripció del món romà.
Del món aristocràtic de les grans famílies, del senat, dels
magistrats. Però també del poble, i de
les classes mitjanes com per exemple els comerciants. “Africanus” és
doncs un text més descriptiu, un xic menys intens que “Las legiones
malditas”. Però que permet
matisar molt més els personatges i alhora entendre molt més les seves
motivacions. Tanmateix aquest ritme
narratiu més reflexiu manté la intensitat alternant entre la vida del jove
Publi Corneli Escipió i la lluita del seu pare i oncle a Hispània. I les aventures d’un autor teatral, que
acabarà triomfant.

Els dos volums formen una unitat. La vida d’Escipió l’Africà és l’eix
argumental. Però a través de la seva
vida l’autor ha construït dues novel.les vigoroses, ben escrites que es
llegeixen amb plaer. Absorbents, on
s’hi equilibra magníficament bé la complexitat psicològica dels protagonistes i
una trama farcida d’ambicions i de joc polític. Cal destacar a més el gran
paper que hi fan força personatges secundàris que mai esdevenen plans. L’acció és retratada amb molta vivesa
i intensitat. M’agradaria destacar la
picada d’ullet que ens fa l’autor introduint la biografia de Plaute. Si Escipió ens mostra la Roma patrícia,
Plaute li dona un contrapunt molt interessant mostrant-nos la Roma plebea. A més d’aquest fet l’autor ens descriu els
inicis del teatre a Roma, i les controvèrsies que provocava. Aquesta picada d’ullet és molt d’agraïr, ja
que permet al lector sortir del món aristocràtic i tastar la vida quotidiana.

En resum estem davant de dues bones novel.les
històriques. Personalment crec que si és possible la millor lectura és la
segueix la vida d’Escipió. Es a dir
primer “Africanus” i després “Las legiones malditas” ja que aquesta lectura permet evolucionar
alhora que Escipió. I aquesta evolució
és una de les gràcies de les novel.les.
Són dues novel.les que compleixen amb escreix la seva vessant
d’entreteniment . El text flueix amb
molta facilitat i la forma com l’autor l’ha organitzat en permet un seguiment
molt fàcil. Alhora l’autor aconsegueix
transportar amb molta facilitat el lector al mig de l’acció.