La literatura sense genere (amb el peu esquerra)
que els nostres autors capdavanters estàn a l’alçada de qualsevol dels seus
col.legues mundials. Dit això però,
torbo a faltar més llibres de gènere. És a dir
llibres que sense buscar un gran nivell d’excel.lència literaria aportin hores i hores d’entreteniment,
diversió i evasió
Ja fa uns anys que
una série d’autors van encetar aquest camí en el camp de la novel.la històrica
i el “thriller” entre policiac i conspiratiu, i ara mateix hom en
comença a veure entre les novetats de la novel.la policiaca. Pel que fa a la
ciència ficció l’única presènia l’aporta l’editorial lleidetana Pagés, que és
la única que a més de mantenir la única col.lecció estable de ciènica ficció en català (el seu format
platejat és inconfusible) es cuiden de publicar regularment també autors de
casa. Ara bé continua havent dos
àmbits que són “terra incògnita” pels autors que escriuen en català. El primer
d’ells és la fantasía heròica (per entendrens, novel.les tipus “Senyor
dels anells”) i la novel.la romàntica.
Les causes d’aquest abandó se
m’escapen. Així doncs enllóc de posar-me a especular sobre elles m’estimo més
explicar per que em sembla important que hi hagi presènica catalana continuada
dins aquests generes. Des del meu punt
de vista hi ha dues raons bàsiques.
La primera és l’enorme impàcte
que tenen en conjunt les novel.les de gènere (em refereixo a tots històrica,
fantasia, ciència ficció,policiaca i romàntica) en els lectors. Les novel.les
de genere tenen molts lectors que a més sovint són regulars i força fidels ja
que el que el que els motiva és el propi genere i/o uns autors concrets. Així
doncs estem davant d’una literatura amb un conjunt molt gran de lectors que ara
mateix practicament no tenen qui els aporti un punt de vista proper al seu
genere.
La segona raó té a veure amb la
indústria editorial. En no disposar
d’autors en català i per descomptat domèstics, són les editorials que editen en
castellá i si que cuiden aquests géneres les que venen llibres. Crec que en no publicar literatura de gènere
les editorials que publiquen en català estàn abandonant una font que deu n’hi
dó el que raja, com sabem tots els que venem llibres. De la mateixa manera que
TV3 no renuncia als “Agores” ni als “30 minuts” pel fet de
produir i emetre “culebrots”,
fora interessant que els editors s’ho plantegesin també. I és que els primer interessts en un una
indústria ediorial catalana potent sóm nosaltres, els llibreters.
Per acabar vull dir que soc conscient que el potencial del món
anglosaxó i de les modes és imparable. Però m’agradaria veure més gent de la
casa aportant els seus punts de vista en aquests generes, tant per donar un contrapunt a tants autors suecs
o anglosaxons, com per que la nostre propi món editorial s’en pugui beneficiar.
Ja que no podem crear modes mundials almenys que les poguem aprofitar en la
mesura de les nostres possibilitats.
Jordi Riu