ESTRIPSIPEDAÇOS

“Una educació siberiana”
Nikolia Lilin
Ed. Proa

“El G-9 de la mafias del mundo”
Jean-François Gayraud
Ed. Tendencias

“El G-9 de las mafias
del mundo” i “Una educació siberiana” són dos llibres
contraposats.  El primer és un extens
atles geopolític i sociològic on s’hi descriuen amb la màxima precisió possible
les nou principals màfies mundials. La raó de l’existència d’aquest llibre és
la voluntat de crear per part de l’autor Jean-François Gayraud (que és
comissari de policia) una eina que faciliti el combat contra aquestes màfies.  Gayraud parteix de la base que el principal
perill que suposen les grans màfies mundials és la seva capacitat per
contaminar l’economia legal.   En ser
organitzacions molt sòlides, perdurables i potents que control.len el món de la
delinqüència, al llarg dels anys han assolit 
un grau d’institucionalització i control del territori que els porta a
relacionar-se amb naturalitat amb l’economia legal.  Aquesta relació passa a ser control a partir d’un determinat
moment i llavors el món mafiós imposa els seus metódes a l’economia legal.  Això acaba perjudicant a tothom qui no formi
part dels grups que col.laboren directament amb les màfies.  Saviano ens explica a “Gomorra”
aquest control per exemple quan ens parla de la llet Parmalat, i com es va
implantar a la zona de Nàpols.  Un cop
explicat el perill que suposen les màfies pel món a principi del segle XXI
Gayraud es dedica a descriure-les des de dos punts de vista principals:
geogràfic i sociològic.

Contraposat
a aquesta anàlisi impersonal i analítica de les màfies del món “Una
educació Siberiana” ens explica l’infantesa i adolescència del seu autor
Nicolai Lilin al si d’una comunitat criminal siberiana, els
“Urkes”.  Quan llegim
“Una educació siberiana” hi trobem un relat en primera persona força
bén escrit, on s’hi narren les aventures del jove Lilin a la seva ciutat natal
de Bender.  Hi trobem conflictes amb la
policia, lluites entre bandes, lluites a la presó i tot un ventall d’actes
delictius. Ara bé Lilin ens mostra aquest món caòtic dominat per la
delinqüència organitzada des d’un punt de vista idíl.lic.  Als seus ulls la gent que l’envoltava (és a
dir tota mena de criminals) eren persones honorables i honrades que es
dedicaven honradament a la delinqüència. 
Les normes de comportament s’observaven estrictament, la religiositat
era omnipresent, la generositat constant i el respecte pels vells, les persones
minusvàlides i els dèbils era una constant. Aquesta visió idil.lica del món
criminal s’esquerda quan surt de la seva 
comunitat. Els altres grups que control.len la ciutat moldava de Bender
ja no segueixen la mateixa tradició,ni segueixen les normes tant estrictament ,
ni són tant honorables.  Encacara que en
totes elles sovin hi apareixen “criminals molt respectats”, amb qui
els honorables urkes poden parlar. 
Aquest discurs idil.lic de lleis estrictament seguides, ética personal,
épica, defensa dels dèbils, humilitat i religiositat és justament el discurs
que Gayraud  exposa com una de les eines que
utilitzen les màfies per ser acceptades, i alhora buscar la complicitat de la
comunitat.  D’altra banda  “Una educació siberina” ens  mostra el planter d’on van sortir els grups
criminals que avui coneixem com grups de l’europa de l’est.  Es a dir un context polític caòtic en plena
dissolució de l’antiga URSS.  Amb un
estat fent fallida o simplement desarpareixent, els grups criminals més o menys
organitzats van fer-se amb el poder amb facilitat.

En resum es tracta de dos
llibres interessants que si es llegeixen simultàniament s’ajuden
mútuament.  La visió mitificada que ens
dona Lilin topa amb l’asèptica descripció de les màfies mundials que fa
Gayraud. La passió aventurera amb que Lilin ens parla del Bender de la seva
infància i adolescència col.lisiona amb les raons que ens dona Gayraud per
combatre el crim organitzat i especialment les estables i poderoses màfies
mundials.  I abans d’acabar un apunt,
els tatuatges del crim rus i de l’europa de l’est és un dels seus trets
distintius. Lilin ens dona algunes pistes (encara que molt somes) sobre el seu
significat i raons. De fet llegint els paràgrafs on Lilin ens parla dels
tatuatges és percep una especial passió, que és del tot comprensible ja que
actualment s’hi dedica a Itàlia on viu.

Malgrat no haver pogut revalidar el títol l’Usap de Perpinyà ens ha ofert dos partits de rugbi de primer nivell.

En primer lloc vull agrair i
alhora felicitar al Canal33 de la Corporació catalana de radio i tel.levisió la
retrasmisió de la semi final i la final del Top14 de la lliga  francesa de rugbi.  L’oportunitat de seguir l’Usap en català va ser un autèntic
plaer.  Seria molt d’agrair pels que
seguim com podem durant la temporada tant l’Usap com la Santboiana que la
retransmissió de rugbi a Tv3 es consolidés. Gràcies un altre cop. Va ser però,
una autèntica llàstima que l’Usap no pogués guanyar al Clermont que es va
imposar merescudament.  Sense la
precisió que Porical va mostrar a la semi final i sense força i agilitat
suficientsper trencar la defensa de Clermont l’Usap no va poder revalidar el
títol. Sigui com sigui “Sempre endavant”  

Parcel.les habitades

LLuis Oliván

Ed. Columna.

Parcel.les habitades és una petita gran
novel.la. L’autor composa un agut retrat “d’una època i d’un país”.
Una época que van ser finals dels setantes i principi dels vuitantes i d’un
país que era el Vallés Oriental. Un lloc 
on entre poble i poble hi anaven apareixent urbanitzacions.  Aquells enormes camps de joc eren perfectes
per cometre tot tipus de malifetes en un entorn curiós. Eren llocs on hi vivia
molta gent però que sovint estava desèrtic, llocs que eren  alhora 
aprop i lluny de casa.  L’encert d’en
Lluís Oliván però és parlar-nos dels que “van-vam” creixer en aquells
anys.  Per a molts de nosaltres aquells
personatges per ficticis que siguin són tant reconeixibles com l’ambient en que
es movien, o les aventures que protagonitzaven.  Això sol ja faria de “Parcel.les habitades” una
magnífica novel.la, però va més enllà. L’autor segueix aquests màrrecs que van
passar de la bici a la Derbi Variant i de la moto al cotxe fins avui.   És aquesta perspectiva d’anys el que
provoca en els que compartim més o menys generació un grapat de sensacions:
vertigen del temps que ens ha passat ja, comoditat nostàlgica en reconeixer-nos
a nosaltres mateixos, un xic de vergonya en recordar alguna aventura ja molt
soterrada, i per fi una engruna de mal cos en reconeixer-nos en el mirall de la
ficció.

Com deia al començament
“Parcel.les habitades” és una petita gran novel.la que a banda
d’estar magníficament bén escrita, i fer un retrat divertit però no edulcorat
d’un passat compartit defineix i ensenya a través dels seus protagonistes un
bón grapat de gent que ja fa molts anys passàvem estius i tardes pedala que
pedalaràs per un món que llavors ens era tant fascinant  com avui eixorc. I abans d’acabar un avís
pels que disfruteu amb realismes màgics: no us perdeu l’últim capítol.