ESTRIPSIPEDAÇOS

Trescafocs

Ed. Chronos

Adrian Tchaikovsky

A la que comences a llegir “Trescafocs” quedes  atrapat.  Arrenca com un llibre d’aventures en un món trinxat pel canvi climàtic, protagonitzat per tres joves.  I quan acaba te n’adones has assistit a una profunda reflexió sobre com s’afecten mutuament, i de forma multidireccional la política, la tecnología, i el canvi climàtic.  I tot encapsulat dins una trepidant novel.la absolutament addictiva.

La primera cosa que enganxa de “Trescafocs” són els tres protagonistas, Lupé, Hothep i Mao.  En tot just una dotzena de planes Txaikovsky els dibuixa i els omple de vida i personalitat. La segona cosa que et manté en tensió de principi a final és la duresa de la missió que afronten els protagonistas i la dificultat de sobreviure en aquell medi  ambient.  De fet la lluita constant contra un clima  letal és una de le constants de la novel.la.  A la darrera part  hi apareixen un seguit d’el.lements relacionats amb la tecnología que de cop doten de profunditat tot el llibre.  Fins arribar a un final brutal que et permet tornar a agafar aire de bell nou després d’aguantar la respiració durant 186 planes.

Estem davant d’una magistral novel.la curta que sense que ens n’adonem ens porta a captar l’enorme complexitat que hi ha  en l’interacció constant de les nostres vides individuals, els sistemes socials, polítics i econòmics dins els quals vivim, l’impacte de la tecnología tant en les nostres vides com en tots aquests sistemes.  I com tot aplegat afecta el nostre entorn que alhora ens afecta i condiciona en tant que individus i en tant que societat.  I tot això sense ni una coma de més , i sense que deixi de ser en tot moment una extraordinària novel.la  entre la distopia la ciencia ficció i l’aventura.

Extraordinariament magnífica.

Jordi Riu

“Los All Blacks”

Peter Bills

Ed. Corner.

“Los All Blacks” és un llibre que analitza la selecció de rugby més mítica de tots els temps. Qui més qui menys ha vist algún cop fins hi tot en informatius que mai parlen de rugby la seva Haka. Peter Bills però descriu de forma metòdica les raons de l’èxit dels All Blacks al llarg de tant temps.

El llibre està estructurat en setze capítols en cadascun dels quals s’estudia un aspecte fonamental dels All Blacks. Així hi trobem descrits els seus orígens i com són consubstancials a la colonització britànica. El mestissatge que va instaurar-se entre europeus , maorís, i més recentment polinesis. S’hi analitza també la Haka així com la importància que té el rugby en la vida i esctructura social de Nova Zelanda. L’enorme pressió que reben jugadors i entrenadors, en un país que viu pel rugby, i el negoci que suposa aquest esport. L’impacte que va tenir el professionalisme. El sistema educatiu i mètodes i sistemes de selecció des de les escoles.

Tanmateix el que m’ha agradat més del llibre és que l’autor profunditza en tots aquests punts defugint la mitificació. En tots ells busca veus contradictòries. Amb aquest mètode aconsegueix aprofundir en les raons que han mantingut durant tants anys els All Blacks a dalt del tot. Però alhora exposant els problemes que hi ha o comporten tots aquests el.lements. Així per exemple deixa clar que l’afany de victòria és un dels factors constituius de l’èxit dels All Balcks. Però denuncia i dona veu als que denuncien que aquest afany ha provocat moltes vegades comportaments violents entre els jugadors. O bé la passió de tota una nació que està volcada en l’equip és un el.lement fonamental alhora de motivar i empènyer els jugadors, però de vegades pot ser tant exagerat que esdevé nociu.

En resum, estem davant d’un exel.lent llibre que s’endinsa en les arrels passades i l’organització i context presents de la millor selecció de rugby del món. En ell s’hi analitzen els aspectes tècnics i esportius, formació, entrenament, estil, cos tècnic. Però també el context històric i social que va permetre crear aquest equip i que l’ha mantingut a dalt de tot fins avui. Si us agrada el rugby és imprescindible. I si us interessa saber com un equip ha aconseguit mantenir-se en nivells d’excel.lència durant uns segle, també ho és.

Jordi Riu