Eleccions 25 de novembre 2012 (Ni blanc ni negre)

No recordo haver viscut unes eleccions amb tants dubtes, tantes alternatives i alhora tant importants.

Ara mateix no pretenc analitzar el per que d’aquests resultats. Sinò que simplement vull dir que a parer meu ERC i CIU estàn obligats a entendre’s. ERC ha de demostrar que es capaç de comportar-se com la segona força política del país. I per tant sols té dues opcions, o bé entra al govern i forma amb Convergència una “*gran coalició” per assolir la independència i alhora treure’ns de la crisi. O bé des de la oposició fa exactament el mateix. Si per mantenir el seu perfil i debilitar l’adversari entrebanca el dia a dia i bloqueja l’acció de govern, el resultat seria un desastre.   Alhora CIU ha de demostrar que quan arriba l’hora és capaç de superar els seus interessos partidistes i de “lobby” pactant amb Esquerra o bé una “*gran coalició” o bé programa de govern que ens condueixi a la independència i ens tregui de la crisi.

Els dos partits estàn cridats a ser els pals de paller del nostre sistema polític i ara és el moment que demostrin de quin material estàn fets ambós. Segurament des de la postguerra no havíem viscut una situació nacional i internacional tant delicada, complexa. Així doncs faig una crida a Esquerra i Convergència per que aquest cop donin tots dos la talla i no ens fallin.

*Quan parlo de “gran coalició” em refereixo a una formula política alemanya que va consistir en un pacte de govern entre el partit socialdemòcrata i el partit conservador, primera i segona força del país. I va tenir per objectiu superar una greu situació de crisi.

Esglésies romàniques tancades a la Vall de Boí (amb el peu esquerra)

 

La passada primavera, concretament a primers de maig, la meva parella i jo vam visitar les esglésies romàniques a la Vall de Boí. L’espectacle històric, artístic, paisatjístic i gastronòmic va ser una experiència total. Aquells dies ens vam assabentar que l’empresa que gestionava l’explotació de les esglésies engegava un expedient de regulació. I que arràn d’això la majoria de les esglèsies tancarien i sols podrien ser visitades en dates concretes com festius i ponts.  

 

La veritat és que resulta indignant la percepció clara que si aquest cúmul de romànic enlloc de trobar-se a centenars de quilòmetres de Barcelona es trobés a poques desenes segurament rebria un tracte molt diferent. També ho és saber que l’aportació que havien de fer les administracions públiques era força petiteta, i a més amb l’import cobrat per les entrades es cobria un percentatge molt alt dels costos. Ara bé   com que a la Vall de Boí hi ha pocs votants, i el tema del romànic n’afecta directament a menys encara és evident que són sacrificables.

En un moment que les dificultats econòmiques són molt i molt serioses tant important és saber-se empetitir, com potenciar els nostres punts forts. El romànic n’és un, gràcies a ell estem a primera línia mundial. A més de ser una font importantíssima d’ingressos per una comarca on no hi sobren les opcions econòmiques. Si no es juga a fons i no es potencia aquesta opció és bén bé per que als que tallen el bacallà els és més fàcil estalviar quatre euros, que posar-se a treballar per guanyar-ne centenars o milers.  

El silenci dels telers (amb el peu dret)

El silenci dels telers

Assumpta Montellà

Ed. Ara LLibres.

“El silenci dels telers” és una aproximació a una temàtica ja molt estudiada com són les colònies tèxtils. Ara bé, l’autora aborda el tema a partir d’un doble punt de vista que el converteix en un llibre diferent. En concret es centra en la vivència de les dones. I a través del seu metòde de treball, una sèrie d’entrevistes, de retruc fa una panoràmica temporal de la vida quotidiana a les colònies tèxtils des de finals del segle XIX fins la seva extinció als anys vuitanta.   Aquest doble enfocament, a més d’una remarcable traça alhora de triar i donar coherència als testimonis orals, converteixen el “Silenci dels telers” en una obra que pot interessar a un ventall àmpli de persones. Tant si busquen un llibre d’entreteniment basat en fets reals, com si el seu objectiu és conèixer o aprofundir en un món tant tancat en si mateix com són les colònies tèxtils .