ESTRIPSIPEDAÇOS

Després de cinquanta anys el periodista Joe Bageant torna a la seva ciutat natal, Winchester. El panorama que hi troba és tant desolador  que decideix descriure’l i penjar els seus textos a internet.  Això li va significar un éxit immediat a la xarxa i de retruc aquest llibre.   En ell Bageant ens descriu des de dins com viuen els nord americans del centre dels Estats Units.  Aquells que no retrata Woody Allen.  Els nord americans blancs, pobres, protestants, treballadors, nacionalistes  i ignorants que voten massivament al partit republicà.  Bageant ens els descriu,però també els dissecciona i es pregunta entre perplex i enfadat com han pogut arribar a aquest grau de misèria econòmica, social i intel.lectual.

L’autor analitza aquesta realitat a partir de set blocs que configuren els capítols del llibre.  En el primer ens parla de la feina. De com la feina mal pagada   anul.la aquesta gent per fer res més que treballar hores i hores tot just per mantenir una casa, un cotxe i una il.lusió de nivell de vida.  En segón lloc ens parla de la política, de com pot ser que aquesta gent voti massivament el partit republicà quan les seves polítiques encara empitjoren més la seva situació. Ens parla també del boom immobiliari, i del paper que juguen les armes en aquest món rural i de petites ciutats. Hi apareixen  també els integristes cristians i l’exèrcit. Hi i trobem per exemple la soldat England que es va fer famosa a la presó iraquiana d’Abú Graib. Per acaba l’autor ens fa cinc cèntims del desastre que és la manca d’un servei sanitari universal i gratuït

Bagenat acaba el llibre parlant-nos de “l’holograma americà”.  La  gran realitat virtual on viuen els seus veïns.  Les causes principals del qual són segons l’autor:una educaicó nefasta , el bombardeig constant de propaganda a que els sotmeten, elitisme d’una esquerra que mira aquesta gent com ximples, tossuts i intractables i el seu propi orgull i tancament mental.  És aquesta combinació de factors que manté els nord americans  vivint totalment centrats en ells mateixos i alhora vivint dins una ilusió fictícia.

Estem davant d’un llibre alhora interessant i terrorífic.  Interessant per que llegint-lo hom entén com és que gent com en Bush o la Palin puguin ser presidents del Govern de l’estat més poderós del món.  I terrorífic per que moltes de les actituds i dels factors que redueixen a la població nord americana a uns simples ninots tele-dirigits  són fàcilment identificables entre nosaltres.  Voleu exemples? el consum com a únic objectiu i forma de diversió. Una visió acrítica de tot el que passa al nostre voltant.  I si algú considera que estic exagerant li recomano la lectura del capítol que Bageant  dedica a la vivenda i després miri al seu voltant.