ESTRIPSIPEDAÇOS

Parcel.les habitades

LLuis Oliván

Ed. Columna.

Parcel.les habitades és una petita gran
novel.la. L’autor composa un agut retrat “d’una època i d’un país”.
Una época que van ser finals dels setantes i principi dels vuitantes i d’un
país que era el Vallés Oriental. Un lloc 
on entre poble i poble hi anaven apareixent urbanitzacions.  Aquells enormes camps de joc eren perfectes
per cometre tot tipus de malifetes en un entorn curiós. Eren llocs on hi vivia
molta gent però que sovint estava desèrtic, llocs que eren  alhora 
aprop i lluny de casa.  L’encert d’en
Lluís Oliván però és parlar-nos dels que “van-vam” creixer en aquells
anys.  Per a molts de nosaltres aquells
personatges per ficticis que siguin són tant reconeixibles com l’ambient en que
es movien, o les aventures que protagonitzaven.  Això sol ja faria de “Parcel.les habitades” una
magnífica novel.la, però va més enllà. L’autor segueix aquests màrrecs que van
passar de la bici a la Derbi Variant i de la moto al cotxe fins avui.   És aquesta perspectiva d’anys el que
provoca en els que compartim més o menys generació un grapat de sensacions:
vertigen del temps que ens ha passat ja, comoditat nostàlgica en reconeixer-nos
a nosaltres mateixos, un xic de vergonya en recordar alguna aventura ja molt
soterrada, i per fi una engruna de mal cos en reconeixer-nos en el mirall de la
ficció.

 

Com deia al començament
“Parcel.les habitades” és una petita gran novel.la que a banda
d’estar magníficament bén escrita, i fer un retrat divertit però no edulcorat
d’un passat compartit defineix i ensenya a través dels seus protagonistes un
bón grapat de gent que ja fa molts anys passàvem estius i tardes pedala que
pedalaràs per un món que llavors ens era tant fascinant  com avui eixorc. I abans d’acabar un avís
pels que disfruteu amb realismes màgics: no us perdeu l’últim capítol.