L’Anunciació (V)

– Tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell…

– Biològicament vols dir, no?

– Com?

– Que dones per fet que serà un xiquet des del punt de vista biològic. I si, tot i nàixer amb característiques fisiològiques masculines, ell se sent dona? O que nasca xiqueta -biològicament parlant- i que ja s’identifique ella amb el gènere que preferisca, no? Fins i tot, que no se n’identifique amb cap, si no s’hi troba a gust. O amb tots dos gèneres, veges tu.

– Però Maria, ho diu el de dalt i l’evangelista, i…

– I què voleu, un pin, una xapa, una estampeta de la versió de mi que més us agrade?

– No, però…

– Mut. No se’n parle més. I ara, au, ves-te’n, que volem sopar.

L’Anunciació (IV)

– Tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.

Maria fa un gest a Josep perquè no faça soroll.

– Tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.

– …

***

– Qui era hui? El de la muerte? El del gas?

– Caguenlamarequelshaparit! Hui era un d’aquells testimonis de Jehovà.

– Una altra volta? Hòstia puta, tu, cada setmana igual. Són molt pesats, no?

– Molt.

L’Anunciació (III)

– Tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell…

– Jesús? Com que Jesús? Ni pensar-ho. Li posaré el nom del pare: Simeó. Sols per veure la cara de sorpresa que posarà quan arribem al temple… Segur que es posa roget!

– Ja, Maria, però i si Josep sospita que…

– Josep? Josep què ha de sospitar! Però tu, mira’l! De veres creus que se n’assabentarà? Tu, dona-li un martellet i una serreta, i ell, el més feliç del món. A més, que la culpa és seua, tant de marquet, tanta creueta; ara que no em vinga amb qüentos. Si he de tenir aquest fill, li posaré Simeó.

– Però és que…

– Simeó. I punt.

L’Anunciació (II)

– Tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell…

– Ei, ei, ei, que tindré un què? Un fill? Ha, ha, ha, no digues favades, tu, ara. Jo no vull ser mare, això sí que no! Ja em vau fer acceptar a contracor el matrimoni amb el Pep, que dius, pos bo, tira, ell està allí, al taller, amb les seues feinetes, i no em molesta per a res. Però un fill? Un fill? Ni pensar-ho: no.

– Però Maria…

– Ni Maria, ni mario: no. Jo no tindré cap fill. A més, tu creus que, tal com està el món, ara mateix pot arribar-hi una criatura? Va, tira, tira, ves.

– És que m’ha enviat Ell i…

– Que no! No hi insistisques: no, no i no. I dis-li-ho a ell així també: N-O. Veus? Una ene i una ooo: NO. Busqueu-ne una altra, si voleu, però, a mi, deixeu-me en pau. Ale, au, i no tornes a venir-hi, pesat, que sou uns pesats, tu i el que t’envia.

L’Anunciació (I)

– Tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell…

– Perdona, tu qui eres? Què fas ací? Com hi has entrat? Per favor, ves-te’n o telefone a la policia.

– Però…

– Ni però, ni hòsties; que te’n vages, et dic! Hosti, espera, espera, que ara que et mire bé… si eres el que ens espiava! Maleït voyeur desgraciat de merda!