marginàlies

Hagués pogut viure de contar els somnis que vivia com si fossin peus nus en terra molla si hagués sabut les paraules necessàries per convertir-los en relats corrents i poder sortir, així, de la inexistència plena que aviciava, de la solitud que no volia agermanar-se amb cap altra soledat. El poder dels somnis l’havia deslliurat de la matèria, creia, sent immune a la voracitat del tacte i a la gelosia de les olors i la pluja. Desconfiava del futur perquè no havia estat capaç de fer lloc als turments del passat en el seu present d’ésser desconegut que ningú no cerca ni reclama per manar-lo i fer-lo callar. Deia mirant en terra que habitava un territori mut que no apareixia a cap mapa i que només se sentia la imaginació i el cos sense veu de l’ànima d’un cucut que sotmetia la seva.