marginàlies

No és bo de fer cercavilar costa per amunt i en un dia que la calitja cuita de poder tallar l’aire. I tanmateix, els membres de la Banda de Música de Bunyola, després de l’homenatge a la vellesa de la vila (ja fa 55 anys ininterromputs que s’organitza), desafiant els elements –que diria un gasetiller de l’any u- han fet la cercavila que precedeix el seu concert, també clàssic, en homenatge al patró de la vila, sant Mateu. Unes festes de debò han de tenir cercavila i banda de música.

I si l’homenatge públic als vells i a les velles de la vila ja té molts d’anys –aviat ja serà gloriosament vell- ahir es va fer la dinovena Correguda en roba interior, una neofesta que ha aconseguit marcar les festes de Bunyola. El que començà sent unes messions, ha acabat en una desfilada –ningú no corre- amb poca roba perquè tothom en faci les teories que vulgui i en tregui les conclusions que més li plaguin.

A cada correguda hi correspon un pregoner i ahir varen ser els membres de Curcorba qui el feren. Escrit per Francesc Aguiló Serra va ser recitat per ell i pels altres dos membres cucorbins, Gemma i Biel. Aquí el teniu:

Bunyolins i bunyolines!
Es casats i ses fadrines,
es joves, es vells, ses nines…
que heu vengut a celebrar
com cada any, sense fallar,
sa correguda millor
tots en roba interior,
fora traves, fora noses,
fora sermons ni recloses,
ni beates, ni sensors.

Sa vostra festa estimada
és un clam de llibertat
curull de sensualitat,
una orgia esbojarrada,
una disbauxa animada.
Alliberau es sentits,
a porgar fum es vestits,
sense por mostrau es greix
orgullosos del que creix
i del que torna petit.

Una estreta solidària
a ses dones feministes
i que escoltin es masclistes:
“se acabó”, cridam amb ràbia!
Amb sa lluita necessària
hem ‘ribat a aconseguir
que només es sí és sí.
Ni paupar sense llicència
ni bequets sense anuència,
per fer res cal consentir.

I encara n’hi ha de barruts
que vos diuen feminazis!
Molt millor si s’aplicassin
lo d’aquell ase pallús
que deia al porc orellut.
Només demanau respecte
fora conductes abjectes
que es camí de sa igualtat
tot just ara ha començat,
just és un avantprojecte.

I què dirà Sant Mateu,
aquell sant de Galilea
quan vegi aquesta alulea
aquest jocós Viva Déu
de bunyolins ben contents,
de jovenets sense roba,
de vells mostrant sa panxota,
d’al·lotes sa guixa enlaire,
que a ningú li falta gaire
per ‘nar del tot en pilotes?

Idò se traurà sa túnica
l’engegarà a fer punyetes
i amb només una bragueta
i amb una actitud ben lúdica
sols avui, per cosa única,
s’apuntarà al cercavila,
fins a pixar-se de riure
serà un més per fer bulla.
Es sants també se despullen
i amb sos bunyolins desfilen!

A Mallorca sobra gent,
amb cotxes per regalar
falten pisos per llogar;
si en trobes un de condret
solament per dormir dret
a damunt dues rajoles
te suquen com a taronges
i es lloguer te surt tan car
que sols queda manllevar
o anar a dormir a ca ses monges.

Mos queixam d’ets immigrants,
des que venen i són pobres
i se lloguen de manobres,
però no d’ets alemanys
perquè mos donen bon guany.
Qui mos paga ses pensions?
Ses patates i es melons,
qui les cull? I ses “criades”
que cuiden ses nostres mares?
Jo vos deman: de on són?

Sa plaça de gom a gom,
suats com en una sauna,
com sardines a dins llaunes,
m’ha fet pensar, ves per on,
amb sa platja on sojorn
que hi estam tots tan estrets
que estenc un mocadoret
en lloc d’una tovallola,
allò més pareix una olla
de caragols bullidets.

I glossam aquest pregó
en català de Mallorca
que no és una llengo eixorca
sinó plena de llavors
i que estimam amb passió.
N’hi ha que la volen morta;
no té solta ni té volta
que la vulguin atacar,
si la volen malmenar
tornarem a sa revolta.

Sa veritat, dona goig
veure una plaça tan plena,
felicitat a balquena
on tothom va com a boig,
sou talment es pebre roig
per sa bona sobrassada,
es refrany bé que ho retrata:
“Per dos dies que hem de viure
no plorem, que més val riure”,
li va dir es moix a sa rata.

Bunyola, vila estimada,
petita i allargassada
als peus de sa Tramuntana,
heu cuit una gran fornada
de músics, gent de teatre,
i el que trob més collonut
és que teniu un escut
amb cinc bunyols de forat…
un símbol agosarat
d’altres clivells amagats?

Cara alta i fora complexes,
tenim es cos que tenim:
com un fideu, n’hi ha de prims,
d’altres, grassos que rebenten,
també n’hi ha que vegeten
però són molt avorrits;
si magres com un rupit
o grassos com una foca
sa joia que a tots mos toca
mos esclata dins es pit.

I que comenci sa festa
sigui amb bragues i sostens
amb calçotets mig grollers
o amb capells damunt sa testa.
Amb tota sa gent xalesta
que comparteix alegria,
riures, cançons, simpatia,
farem que sa correguda
sigui per tot coneguda
tant al nord com al migdia.

Cucorba es sarau arranca,
en Xanguito i en Debon
cantaran es lo-lo-ló,
llavors en tronar, sa traca
complirà sa seva tasca:
es sus a sa processó
més divertida del món!
Bunyola! Res hi ha millor
que sa correguda
en roba interior!