marginàlies

El llibre que no convoca comentaris
es desfulla desatenent la insofrible
verborrea dels solitaris mentre
la bèstia demacrada de tir
fa glopades de sang davant el tanc
que aixeca tots els camins i fa dir a la pols
que res no transcendeix ni té valor
si no forma part de la suor dels peus.
Com més va, més acreix la bellesa
del que no s’entén i l’atracció
del buidatge de les paraules
que ja ho donen tot per perdut i cedeixen
el pas a la rialla que precedeix la mort.
L’olor pudenta del semen impregna
la dissort del fecundat que res
no deixarà en herència,
ni el silenci dels que desfan i callen.