marginàlies

Avui fa cinquanta anys que morí Pablo [Ruiz] Picasso a Mogins, a la Provença, encara que hi ha fonts que indiquen que va ser dia 3 del mateix mes. I en caure en aquest compte, record l’any 1973, en plena adolescència i amb Franco signant encara penes de mort. De fet, les cinc darreres (José Humberto Baena, José Luís Sánchez Bravo, Ramón García Sanz, Juan Paredes Manot, Txiki, i Ángel Otaegui), les va signar el 26 de setembre de l’any 1975, 50 dies abans de morir.

Tanmateix, l’any 1973 es va dir que era l’any dels “tres Paus”, perquè a la mort de Picasso la seguiren la de Pablo Neruda, o Ricardo Eliecer Neftalí Reyes Basoalto, que morí el 23 de setembre a Santiago de Xile; i la de Pau Casals i Defilló, que morí a Puerto Rico el 22 d’octubre. Tots tres excel·liren en les seves arts pictòriques, literàries i musicals, esdevenint-ne figures senyeres. Al mateix temps, tots tres s’enfrontaren al franquisme i a tots els signes feixistes d’arreu del món.  Es pot –i s’ha!- d’analitzar i fins i tot furgar en la vida personal de tots tres ; al cap i a la fi, però, és la seva obra la que s’ha de conèixer, estudiar, valorar i difondre.

I ja en fa cinquanta anys, que no hi són…