marginàlies

Avui fa 80 anys de la primera edició d’”El petit príncep”, en francès i en anglès. Va ser a Nova York, on també va ser escrit. Antoine de Saint-Exupéry, qui el va escriure, era de casa bona però mal estudiant. Acabà de pilot, fent de correu postal, escrivint i fent reportatges periodístics fins que va fer part de la resistència francesa durant la Segon Guerra Mundial. Desaparegut en un vol de reconeixement, és considerat un heroi francès. Humanista ferreny, intuí que el món resultant de la segona conflagració mundial s’allunyaria molt dels valors que ell defensava i hi desconfiava amargament.

El llop d’aquest conte, en un dels passatges que més em tocaren en llegir-lo per primera vegada en plena adolescència, diu al menut príncep que als homes sols els preocupa tenir fusells, caçar i criar gallines, i quan el petit li demana si vol jugar amb ell li diu que no perquè no està domesticat. I domesticar vol dir crear lligams, diu al príncep grenyal. Per ell, per al llop, la criatura és només una criatura semblant a altres cents mils criatures, raó per la qual no el necessita. De la mateixa manera, ell, el llop, per bell que sigui, sols és un llop que s’assembla a altres cent mil llops, raó per la qual no li interessa al petit príncep. En canvi si el domestica, si crea lligams amb el llop, es necessitaran mútuament. És quan el petit príncep cau en el compte que una rosa l’ha domesticat a ell.

A l’asteroide B612, malgrat tots els malgrats, malgrat totes les interpretacions i les anàlisis, hi fa bon estar. No és perfecte, afortunadament, i no totes les albes són encoratjadores, però es pot ser qui s’és. Es pot ser.