Mentre em preparava el cafè primer del dia, just aixecar-me del llit, que em faig creure que em posa a to per encarar el dia, el cervell m’ha presentat els vers d’Horaci: “Dulce et decòrum est pro patria mori”. Ha estat el primer pensament condret i immediatament he recordat la primera vegada que vaig sentir
Avui fa vint-i-quatre anys que decidí partir per sempre Joan Brossa. Des d’aleshores ens toca viure’l. Serveixi aquest “Nocturnàlia” per xitar-lo: Pura contra la nit la meva mà, Riquesa i força em tiraré a l’espatlla; Busco la calma en el que puc pensar I on recompença el plany traço una ratlla. L’home i el seu
El preceptor menor, agafa l’Staedtler 0,4 que troba a la tauleta amb braser i em demana un paper per pintar. No demana colors. En tenir-lo, sembla que ja sap què vol pintar, encara que no ho diu. L’hi deman i només em diu fluixet, com si fos un secret que no vol compartir amb ningú,
tots esperen la sibil·la que ha d’anunciar a quins ventres poden confiar el demà de l’extinció
La roba estesa a cal pobre el dignifica. Anar nets –i si pot ser com a patenes- és senyal d’autovaloració i, per això, els intemperaires, els fills bastards del carrer, els intocables del consumisme, es descuiden higiènicament i es consumeixen. Conseqüentment, la netedat d’un escopit del sistema esdevé la prova primera –i per ventura definitiva-
cap símptoma de res en la fosca sols la sang que lenta regalima
Avui fa 89 anys que morí Francesc Macià. I 74 que ho va fer Pompeu Fabra. I 39 que perdérem Joan Miró. Tres excepcionalitats el legat de les quals hauria de ser servat molt millor –amb molt més mirament i prospecció- del que ho és ara mateix. El primer, l’abril de 1931, proclamà la República
El sol encara no pot desfer la rosada i l’abraçada que vol ser caliu penetra com l’ànsia de l’equilibri. No cal dir res, els mots s’entretenen amb la remor del mar que no tem el rocam i amb la poca traça de la surfista que s’esforça per no perdre el contacte amb el grup. No
Mentre muntava el betlem –massa tard, ja ho sé…- pensava que la justícia francesa ha ordenat a l’ajuntament de Perpinyà que retiri el que ha muntat en el pati tot al·legant que les figures representades són contràries al principi de laïcitat de l’estat francès. La denúncia l’ha interposada l’associació La Ligue des Droits de l’Homme.
Donar vida és una expressió prou concloent per manifestar satisfacció extrema. El Diccionari Alcover Moll diu: “Donar vida a algú, a alguna cosa: infondre-li força, vigoria, fer que es pugui sostenir”. Afegir-hi infondre també benanança no és cap exageració ni despropòsit. Així, les criatures donen vida, com la lectura d’un llibre, una peça musical, un
A Can Gazà avui ha arribat l’aportació anual d’ASAJA en forma de verdures, fruita, carn, peix i pinso per als animals de la granja. Al voltant de deu tones que es repartiran entre aquelles entitats que atenen l’exclusió social mallorquina; un recapte exemplar, sens dubte, fet en unes dates assenyalades que el remarquen més. Mentre
Anant a la vetlla de Lola, la mare dels meus germans de causa i d’ànima (a causa de l’ànima), Miquel Àngel i Cati, del pendrive amb la música que més m’agrada, no sé si atzarosament o per intercessió de Lola, ha sonat el sonet “Desolació”, de Joan Alcover, cantat per Maria del Mar Bonet. I
En adquirir un medicament, el fabricant –per ventura és més encertat parlar de la farmacèutica- ens aconsella llegir atentament el prospecte que, en moltes ocasions, vol tirar a llençol, de gran que és. Evidentment no ho fan per ser transparents fins a l’exageració, sinó per estalviar-se qüestions si el producte, en tu, no funciona com
Aquest bolígraf retura. Ho dèiem fa per ventura una eternitat d’anys quan els bic tenien el connector metàl·lic, com la bola, i ves a saber perquè, algun, fallava, escrivia amb intermitències. I passàvem un guster d’encalentir la boleta de la punta amb un misto pensant que hi havia quedat enganxada una taqueta minúscula de tinta
Els 60 anys de l’Obra Cultural Balear desperten aquests dies l’interès de certs mitjans de comunicació i, per això, em demanen parer en haver presidit l’entitat des del 29 de novembre de 2005 al 28 de febrer de 2018. Onze anys, tres mesos i un dia que, encara que sonin a condemna, varen ser els