marginàlies

Mentre muntava el betlem –massa tard, ja ho sé…- pensava que la justícia francesa ha ordenat a l’ajuntament de Perpinyà que retiri el que ha muntat en el pati tot al·legant que les figures representades són contràries al principi de laïcitat de l’estat francès. La denúncia l’ha interposada l’associació La Ligue des Droits de l’Homme.  El batle, Louis Alliot, del Front Nacional, ha dit que no el pensa retirar perquè amb el betlem es recupera una tradició catalana.

Els castellans, davant aquest fet, dirien que “s’ha armat el betlem” i ben encertadament: pessebre, laïcitat, drets de l’home, Front Nacional, tradició catalana… un còctel  difícilment combinable. Per ventura sí que, atenent la diversitat, el betlem no hauria  d’ocupar un lloc públic. A la vegada, però, una expressió d’arrel que ha depassat en molt el sentit estricte religiós, pot ofendre o discriminar? La Sibil·la ja fa dotze anys que és patrimoni immaterial de la humanitat. Algú es pot sentir ultratjat per sentir-la en espais públics?

I què n’hauríem de fer, dels Reis, tant els catòlics, com els agnòstics, com els ateus i fins i tot persones d’altres creences que els han acollit?