marginàlies

El sol encara no pot desfer la rosada
i l’abraçada que vol ser caliu
penetra com l’ànsia de l’equilibri.
No cal dir res, els mots s’entretenen
amb la remor del mar que no tem el rocam
i amb la poca traça de la surfista
que s’esforça per no perdre el contacte amb el grup.
No colpeja, l’aigua, no li cal per desgastar
la pedra i el vertigen, car sap com viu
la llibertat i els caus on es refugia.