marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

19 de desembre de 2022
0 comentaris

PROSPECTES

En adquirir un medicament, el fabricant –per ventura és més encertat parlar de la farmacèutica- ens aconsella llegir atentament el prospecte que, en moltes ocasions, vol tirar a llençol, de gran que és. Evidentment no ho fan per ser transparents fins a l’exageració, sinó per estalviar-se qüestions si el producte, en tu, no funciona com cal o fa estralls.

Som dels que els llegeixen, als prospectes, si no completament, sí la part de la composició del fàrmac, la posologia i els efectes secundaris. És clar que de la composició no entenc res: la terminologia química és màgicament abracadabrant, em qued estupefacte i amb cert regust d’estupidesa per no estar a l’alçada de la comprensió que se m’exigeix. Quan t a la posologia, evidentment, hi par esment tot i que el metge o metgessa m’ho hagi indicat expressament. Es tracta de veure si, en cas de molt de mal, puc augmentar la dosi recomanada o escurçar el temps entre una presa i l’altra. És en els efectes adversos on  m’hi entretenc amb més atenció.

Ja se sap que les contractures musculars severes, sobretot a l’esquena, són molt doloroses i exasperants perquè, a voltes, no hi ha manera de trobar una postura indolora. És per això que qui en pateix una corre a qui li pot receptar un antiinflamatori que afluixi la rigidesa muscular. Però en llegir que prenent l’antiinflamatori receptat pots tenir hemorràgies digestives, nàusees, vòmits, un moderat augment de risc de patir un atac cardíac, erupcions de pell, fatiga, mal de cap, insomni, inquietud, ansietat, vertigen, dificultats auditives, disminució de plaquetes, nefritis intersticials i inflamació del fetge, entre moltes altres, t’envesteix el dubte de si val la pena exposar-te a tants perills.

Però el mal és tan sàdic i exasperant que prens la píndola tot d’una i maleeixes ser tan cuitor i voler llegir fins i tot les etiquetes dels estris que es venen a les antigues “tendes a cent” que ara mantenen immigrants xinesos i que no ho tenen tot a un euro, evidentment.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.