A Can Gazà, l’esperit nadalanec, per motius diversos la majoria dels quals tenen a veure amb els gazanencs i les seves circumstàncies, vola molt baix. No s’hi senten nadales, absència que fins i tot els més proclius a celebrar aquesta disbauxa, agraeixen. I malgrat aquesta distinció, el coc en cap, Jaume Santandreu, cada any orna
Vivo sin vivir en mí, y tan alta vida espero, que muero porque no muero. És el començament del poema “Vivo sin vivir en mí”. L’aprenguérem de memòria quan la vida ens començava a esclatar a les mans, sense entendre res, com les cançons en anglès dels grups i cantants que, sonant insistentment en la
somnia el vellard amb corcs a l’esquena que ha recuperat la força i habita un camp de mar sota una nuvolada que voldria ser escull de coral per entretenir els peixos errants i la llum estranya que no coneix l’aigua calamarejant les ones més joves criden les llampugues per despertar l’alba mentre que la riba
Llegint Ivan Turguénev –li costa deixar el seu relat “Infeliç”- es topa amb la princesa Sumbekal o Söyembikä, dona del darrer kan del Kazan i regent d’aquest kanat quan el sotmeté Ivan el Terrible cap al 1550. S’ha d’afanyar, en faltar deu minuts perquè passi l’autocar, i l’ha de prendre necessàriament perquè s’ha de veure
Anit, els meus preceptors posaren les figures al betlem del seu oncle Esteve, un prodigi de creativitat en el que no hi manca res –la línia del seu cel és el de Bunyola- i on hi tenen cabuda, a banda de les peces imprescindibles, les figures d’alguns membres de la família fetes amb precisió per
No retiris la vista del que escrius jugant-hi els ulls i compulsivament. Pensa les paraules i corregeix sense deixar descansar ni els espais ni la febre de la precisió. Elideix i incorpora el que calgui per poder oblidar l’imprescindible, allò que resta de substancial. I deixa’t prendre fort per la fulgència del que rebutges, del
De la bellesa a la vellesa sols hi va una lletra i, a més, totes dues paraules rimen amb saviesa. Conversar amb una persona de noranta anys que té ben desperts tots els sentits i la memòria, i la salut a punt de revista –que estigui a mans del Sintrom, dels mals, no és el
Les menudències guanyen a les transcendències, proclama el profeta i coc en cap del casal dels intocables nostrats, de la mateixa manera que la contundència dels detalls marca indeleblement el batec de la vida tota. Per això, assenyala el profeta en coc, la vida humanal no val més que la d’un me o la d’un
A Can Gazà l’eclecticisme campa a l’ample, com ha de ser en una llar singular amb tints ben precisos de surrealisme. En atansar-se Nadal –temps, d’altra banda, gens benvingut per als estadants per raons profundes- aquest eclecticisme arriba al seu zenit en el muntatge dels ornaments que tipifiquen aquestes festes. L’encarregat d’aquesta tasca és el
Fent el cafè de mig horabaixa, recordant que avui fa dos-cents trenta-un anys que morí Mozart, pensa que, on sigui, ha d’escriure sens falta que els punys es forgen en els marges de l’habitud, de la socialització que més importa a qui mana i del gregarisme que avorreix i aliena. Algú ho llegirà i per
Arriba el capvespre amb un solo de trompeta que ho fa tot creïble, que ho torna tot aigua, que a tot hi posa perfum de llimona. Recorda que ha somniat que una dona deia uns versos extraordinaris asseguda a l’ampit d’una finestra amb cortines fetes de ganxet que emblanquinaven la llum que fendia amb interès
Vora el caliu, havent fent la sobretaula mirant el foc donant-ho a les històries que mai no s’esvaeixen, mirant “Persona”, d’Ingmar Bergman, i amb el moix a la falda. Probablement sigui el millor pla per a un dissabte horabaixa de tardor agitada. I deixar-te prendre per un blanc i negre esplendorós, i aconseguir entrar en
exigim el nostre Bach de cada dia per aturar el foc que apaga la llum
El lema del Dia Mundial de la Sida que se celebra avui, dia 1 de desembre, és una crida a l’acció: “Igualtat Ja”. Per això, per tal d’eradicar les desigualtats que perpetuen la pandèmia, ONUSIDA insta governs i persones a: Augmentar la disponibilitat, la qualitat i la idoneïtat dels serveis per al tractament, les proves