Estimadíssima Mila, T’escric aquesta carta quan ja hem superat els primers quinze dies de confinament domiciliari a causa de la pandèmia del coronavirus (conegut també com Covid-19). No t’explico els antecedents de l’enutjós afer que estem vivint perquè estic segur que quan llegeixis aquesta carta els llibres d’història ja en parlaran, d’aquest episodi. I, a
Aquesta setmana el meu admirat Gabriele Romagnoli ens ha obsequiat amb una altra perla de les seves. Especialment adequada en aquests dies complicats que ens està tocant de viure, tant a Itàlia –que és l’escenari i el públic al qual s’adreça des de la seva tribuna diària a La Repubblica— com aquí. (L’article el podeu
Amb la senzillesa dels genis a primera hora del matí d’ahir, divendres, Bob Dylan va penjar aquest missatge al seu compte de Twitter: “Greetings to my fans and followers with gratitude for all your support and loyalty across the years. This is an unreleased song we recorded a while back that you might find interesting. Stay safe, stay
Una cadena de casualitats –combinada amb la gran quantitat de temps que ara tenim per pentinar el gat i pensar en les musaranyes– m’ha tranportat a un dia de setembre de 1965. Però no a un de qualsevol, sinó al dia que vaig mentalitzar-me que aprendre italià no devia ser gaire difícil. Jo tenia 15
M’acaba d’arribar aquest manifest que em sembla molt oportú i que, per tant, m’interpel·la prou com per fer dues coses: donar-li un espai en aquest Bloc, i demanar-vos que, si hi esteu d’acord, contribuïu a la seva difusió: Els editors de revistes, premsa comarcal i local i digitals temen que les empreses del sector no
Una manera ben recomanable de passar una bona i instructiva estona aquests dies tan especials que ens està tocant de viure ens la proporciona la lectura de l’últim número de la revista Sàpiens, el que porta el número 216, data de març de 2020 i que, com veieu per la portada, la imatge de la
En el carrer on visc –una avinguda amb nom de seny ordenador de la llengua i en un barri de gent com cal (llegiu, si no, això, i tots els enllaços que trobareu en l’interior del text, i també això)– hi ha un jardí que des dels primers anys setanta, que és quan es varen construir
Malgrat les circumstàncies, un any més les Totxanes us recorden que el primer dia de la primavera és també el Dia Mundial de la Poesia, d’acord amb la Declaració feta per la Unesco l’any 1999. A diferència d’anteriors edicions, però, la obra triada per celebrar la festa d’enguany no és de cap poeta vivent ni s’ha escrit expressament per a
A ‘La prima cosa bella’ que avui publica al diari La Repubblica el meu admirat Gabriele Romagnoli (aquí) parla de la paraula ‘sempre’. Us reprodueixo l’article, que s’ho val: “La primera cosa bonica del divendres 20 de març de 2020 és una paraula que ha estat infravalorada, fins i tot exorcitzada, el significat de la qual
L’any passat acabava la meva tradicional Totxana d’aniversari (aquesta) dient això: “Podria explicar unes quantes activitats més –estrafent el que deia aquell miserable, “los jubilados hacen cosas”— però em sembla que ho hauria de deixar aquí. Som a prop de les vuit del vespre i encara em queda feina a enllestir. L’any que ve, amb
Com que estic segur que algun dia no gaire llunyà tindrem un munt de bons motius per treure a taula una ampolla de xampany (ui, ara que hi penso: demà mateix, sense anar més lluny; que compliré setanta anys) us adjunto tres articles de gent de confiança –Ramon Barnils, Joan Solà i Josep Maria Pasqual–
Quarts de nou del matí del dilluns 16 de març. És el primer dia que la declaració de l’estat d’alerta restringeix de manera notable els moviments dels ciutadans al carrer. Surto només per comprar els diaris a la papereria de l’avinguda de la Mare de Déu de Montserrat. Res: tres-cents metres entre anada i tornada. Pensava
Tinc la impressió que us pot ser útil tenir agrupats en una sola adreça els nombrosos apunts -no exagero, ja veureu que el més antic és de 2006- que fins ara he dedicat a la figura d’Eduard Márquez. Un dels escriptors catalans que més m’estimo i que em consta que té un bon repertori de
Com que em sembla que durant una temporada el plaer de visitar Itàlia ens l’haurem de pintar a l’oli consolem-nos escoltant bona música d’aquell país. Per exemple, la gran Patty Pravo (vegeu aquí) que en el Festival de la Cançó de Sanremo de 1997 va presentar “… e dimmi que non vuoi morire”, una extraordinària cançó
Em consta que aquests dies hi ha gent que està reflexionant profundament en tot el que ens va passant –em refereixo als aspectes filosòfics de la pandèmia del coronavirus, no als mèdics– i estic segur que d’això en sortiran conclusions i lliçons decisives de cara als propers anys. Com diuen a les pel·lícules: res no