Fent el tafaner per la FNAC de la plaça de Catalunya retrobo el J.M. ‘No ens véiem des de fa un any’, em diu. Té bona memòria: va ser just el dia de Sant Jordi de l’any passat a la Rambla, davant de la Boqueria. Recordo que em va preguntar quin llibre podria comprar i que li
(La sèrie comença aquí) Per a molta gent de la meva generació aquesta cançó inclosa en el tercer disc del mític duet Simon & Garfunkel (vegeu aquí) està íntimament lligada a una pel·lícula estrenada als USA el 1967: “The Graduate”, de Mike Nichols (vegeu aquí). Com no podia ser altrament, en aquestes Totxanes he escrit
La primera cosa que faig cada divendres al matí tan bon punt m’assec davant de l’ordinador és anar a la pàgina web de L’Independent de Gràcia (aquesta), el setmanari del meu barri, per veure quines novetats ens ha preparat l’equip que dirigeix el periodista Albert Balanzà. Una cita amb els lectors (o, almenys, amb mi) que
Estimadíssima Mila, En una de les primeres cartes que et vaig escriure —aquesta, de novembre de 2013– et parlava de la mort del Pancho, el gat que va passar els últims anys de la seva vida a casa nostra. Aleshores et deia que no volia parlar-te de la mort, sinó de l’alegria que ens havia
(Vegeu aquí l’apunt anterior) A part de la sensibilitat artística a la qual m’he referit en l’apunt anterior, estic en condicions d’assegurar que, almenys en el conjunt d’edificis on visc, els promotors de La Llave de Oro varen demostrar també una notable sensibilitat cultural. Si més no, bastant per damunt del que sol ser habitual
Dies enrere em va arribar notícia que Òscar Dalmau (vegeu aquí) publicava un llibre sobre un tema que sempre m’interessa. Es titula “Barcelona retro”, l’edita Gustau Gili i té un subtítol que explica clarament de què tracten les cent cinquanta pàgines del volum: “Guia d’arquitectura moderna i d’arts aplicades a Barcelona (1954-1980)”. Tinc el costum de
Tot repassant premsa endarrerida em trobo amb aquesta notícia publicada el passat 10 d’abril per Toni Vall al diari Ara que explica que les campanes de la Universitat de Barcelona han tornat a repicar després de gairebé un quart de segle de silenci. Confesso que desconeixia aquesta circumstància referida a unes campanes que varen puntejar el
Si algun lector vol saber si es pot consultar el ‘Calaix de sastre’ i on ho pot fer la resposta segurament el decebrà perquè els setanta i escaig volums originals del dietari redactat per Don Rafael d’Amat i de Cortada, l’il·lustre baró de Maldà, són propietat de la família i, més concretament, de la persona
(La sèrie comença aquí) Ara ja no (per raons òbvies), però hi va haver una temporada força llarga que l’A. i jo anàvem de tant en tant a españa i, molt especialment, a la ciutat de Soria i les seves rodalies. El disparador de tot plegat –o si més no un dels elements detonants– va ser la
La meva neta de sis anys ha descobert fa poc la dèria pels cromos amb una col·lecció que es diu ‘L.O.L. Surprise!’ i que, pel que es veu, fa forrolla entre els (i les) més joves de la tribu (per cert, si fins fa quinze dies algú m’hagués preguntat què vol dir L.O.L. la resposta la tenia
La sèrie, amb les explicacions que la justifiquen, comença aquí) Conversa 204, OC p. 325; 9 d’octubre de 1920 Impossible d’aconseguir que la gent escrigui correctament el català mentre la generalitat de les publicacions catalanes abundin en faltes d’ortografia (*). La gent escriuran segurament bé un mot d’ortografia difícil si, en llurs lectures, l’han trobat
(La sèrie comença aquí) Premis de la crítica, guardons i honors La relació dels premis a obres ja publicades comença amb els premis Ciutat de Barcelona que varen distingir Max Besora per “Aventures i desventures de Joan Orpí” i la traductora Dolors Udina per la seva versió d’”Els dimonis de Loudun”, d’Aldous Huxley; el premi
(La sèrie comença aquí) Els premis a obra nova Com és tradició el repertori de premis literaris de l’any va començar la nit del 6 de gener amb el Josep Pla que va guanyar Antoni Bassas amb “Bon dia, són les 8!”. El premi Anagrama de novel·la va ser per a Llucia Ramis amb “Les
En el número de març la revista Serra d’Or ha publicat el meu habitual resum literari de l’any anterior. Com d’habitud, és un article bastant llarg que comença amb un resum dels esdeveniments més significatius de l’àmbit de les lletres catalanes, continua amb la relació dels guanyadors del premis més importants i acaba amb un parell d’apartats
Conec en Joaquim Carbó, mestre indiscutible de la literatura infantil i juvenil de casa nostra (vegeu aquí), des de fa una pila d’anys. Més concretament, de l’època que l’A. i jo vivíem al Guinardó (primers anys setanta) i ens aplegàvem al voltant de la figura del Gaspar, el llibreter de can Maga, i la Marina, la