Totxanes, totxos i maons - El Bloc de Joan Josep Isern

Els carrers de Barcelona: un llibre d’història a l’abast de la gent.

27 de febrer de 2019

Batalletes, Gent, llocs..., Llibres i literatura

Llegint el llibre de Jaume Subirana “Construir con palabras. Escritores, literatura e identidad en Cataluña (1859-2019” que acaba de publicar Ediciones Cátedra (vegeu aquí) em trobo amb la figura de Víctor Balaguer, un personatge polifacètic (vegeu aquí) que l’any 1863 va presentar a l’Ajuntament de Barcelona una proposta –acceptada gairebé en la seva totalitat– d’assignació de

El Baró de Maldà: una bibliografia.

25 de febrer de 2019

Gent, llocs..., Llibres i literatura

En el meu anterior apunt sobre Don Rafael d’Amat i de Cortada, el Baró de Maldà (vegeu-lo aquí), demanava que tant de bo el doble aniversari que enguany commemorem –els dos-cents anys de la seva mort i els dos-cents cinquanta que va començar a escriure el “Calaix de sastre”, l’obra de la seva vida– servís per

Les cançons llargues: “Història d’una gota d’aigua”, Gòtic (1977).

23 de febrer de 2019

(La sèrie comença aquí) El grup de rock simfònic Gòtic –format per Jordi Martí (bateria), Rafael Escoté (baix), Jordi Vilaprinyó (teclats) i Jep Nuix (flautes)– és un cas molt especial perquè en va tenir prou amb un únic disc –“Escenes”– per entrar en la categoria de grups mítics del país a causa de la qualitat dels set

Les “Converses filològiques” de Pompeu Fabra: cent anys i tan actuals… (1)

21 de febrer de 2019

Converses filològiques, Llengua

Després que el 2018 celebréssim l’Any Pompeu Fabra, que commemorava els cent cinquanta anys del naixement del Mestre, el proper 18 de novembre es complirà un segle exacte de la publicació al diari “La Publicidad” de la primera Conversa filològica de Pompeu Fabra. Una sèrie de vuit-cents quaranta articles que es van anar publicant, amb

Xavier Roig parla de taxis, Cabify, turisme a Barcelona i polítics.

20 de febrer de 2019

Carpeta de retalls, Diaris i revistes

Com ja sabeu soc un devot seguidor dels articles que cada divendres publica al diari Ara l’enginyer i escriptor Xavier Roig. El que reprodueixo ara (llegiu-lo també aquí) va ser publicat fa un parell de setmanes i no ha perdut ni un bri de raó ni d’interès. Por a tots, menys al votant (Article publicat

Maria Girona i Albert Ràfols Casamada: junts al Museu de Montserrat.

18 de febrer de 2019

Dies enrere vàrem fer una escapada a Montserrat, un costum que, per anar bé, a casa hauríem de posar en pràctica almenys un cop cada any i mig o dos perquè sempre hi trobem alicients que justifiquen de sobres el viatge. I un dels més notables, d’aquests alicients, és sens dubte el Museu (vegeu aquí),

Les cançons llargues: “Paprika Plains”, Joni Mitchell (1977).

16 de febrer de 2019

(La sèrie comença aquí) “Don Juan’s Reckless Daughter” és el desè disc de la cantant canadenca Joni Mitchell (vegeu aquí) i en el moment que va ser publicat va aplegar més incomprensió que elogis. L’opció de l’autora va ser decantar-se per l’experimentació en un disc que obria una nova etapa a la carrera que havia

El Baró de Maldà: 200 anys de la seva mort i 250 anys del “Calaix de sastre”.

15 de febrer de 2019

Efemèrides, Gent, llocs..., Llibres i literatura

Tal dia com avui de l’any 1819 –fa, doncs, exactament dos-cents anys— es va morir a Barcelona Don Rafael d’Amat i de Cortada, el Baró de Maldà, un nom que pels barcelonins té unes connotacions molt relacionades amb les “Galeries Maldà”, un passatge interior de locals comercials que va del carrer Portaferrissa a la plaça

“La dinastia”, un article molt aclaridor de Pau Lanao sobre els Borbons.

12 de febrer de 2019

Carpeta de retalls, Diaris i revistes, Per quan deixarem Espanya

Un article de l’escriptor i periodista Pau Lanao (coneguts a les xarxes també com El Fill del Mestre) que he trobat a El Punt Avui d’abans d’ahir (vegeu-lo també aquí) i que em sembla summament oportú de llegir aquests dies. La dinastia (Article de Pau Lanao publicat al diari El Punt Avui el dilluns 11 de febrer

Llibertat: deu definicions.

12 de febrer de 2019

Per quan deixarem Espanya

Anoteu amb molta cura el dia d’avui —dotze de febrer de dos mil dinou— perquè no és una data qualsevol: és el dia que, en començar el judici contra nou presos polítics catalans, españa aboca la primera palada de fang a la fossa que acabarà, ja no amb el seu prestigi (aquest fa molt temps

2019: aniversaris i commemoracions (Serra d’Or, gener de 2019).

11 de febrer de 2019

Diaris i revistes, Efemèrides

2019. Efemèrides, aniversaris i commemoracions (Article publicat a la revista Serra d’Or 709, de gener de 2019) La primera de les efemèrides de llarg abast de 2019 es remunta a 1194 amb el naixement, farà vuit-cents vint-i-cinc anys, de Moixé ben Nahman, metge i rabí de Girona, conegut com Nahmanides i també amb el nom

Les cançons llargues: “Someone saved my life tonight”, Elton John (1975).

9 de febrer de 2019

(La sèrie comença aquí) “Algú m’ha salvat la vida aquesta nit” és el nom d’una magnífica cançó pertanyent a un dels primers àlbums d’Elton John (vegeu aquí). Més concretament el que es va titular “Captain Fantastic and the Brown Dirt Cowboy”, publicat el 1975. La cançó, de gairebé set minuts de durada, està escrita a quatre

Teresa Juvé, degana dels escriptors catalans.

6 de febrer de 2019

Batalletes, Llibres i literatura

El passat 2 de gener, quan es va morir amb 92 anys Ramon Folch i Camarasa, un bon amic i seguidor de les Totxanes sabedor de l’afició que tinc a arxivar dades i fer llistes de tot el que desperta el meu interès (vegeu aquí) em va preguntar si tenia controlat quin era l’escriptor català (o escriptora)

La meva crítica de “Disset pianos”, de Ramon Solsona.

4 de febrer de 2019

Llibres i literatura

La setmana passada va sortir la nova novel·la de Ramon Solsona i vaig publicar un comentari a Vilaweb (vegeu-lo aquí) . A continuació us el reprodueixo íntegrament, però abans potser us pot servir de complement aquesta entrevista a l’autor: Un conte romanès (Article publicat a Vilaweb el 30 de gener de 2019) Vet aquí

Les cançons llargues: “Layla”, de Derek and The Dominos (1970).

2 de febrer de 2019

(La sèrie comença aquí) La cançó llarga que he triat per aquesta setmana és, de fet, la suma d’una gran cançó curta —“Layla”, d’Eric Clapton— i d’una excel·lent coda final. Dos per un. La interpreta un grup que es deia Derek and The Dominos i que només va enregistrar un disc: aquest. Un doble LP de 1970