Avui dilluns dia 16 és sant Honorat, patró d’Algaida, i revetlla de sant Antoni, nit encesa –i enguany freda- a tot Mallorca. I divendres dia 20, sant Sebastià, patró de Palma. L’OCB, a través de les seves delegacions, participa activament en totes les celebracions santantonieres mallorquines amb actes propis o organitzats amb altres col·lectius o
Fa fred i tanmateix les carrosses han sortit a molts de pobles que dimarts no fan festa, plenes de dimonis, grossos i petits, i santantonis, que les tradicions perviuen contra tota mena d’incúries i no sabem el bé que ens fan i ens faran. Els mossèns mallorquins, que per manca d’actius cobreixen cadascun fins a
Les preguntes insidioses, i més si es fan en un plenari de qualsevol institució publica, no sempre tenen la resposta que es mereixen, això és, la que revela amb claretat la mala fe que la inspira. La que va fer Catalina Serra Garcías, consellera i portaveu del Grup polític Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía del Consell
Res a dir, cap so aprofitable, tacte de paper de vidre, vista enventada, gust de sal per odiar a plaer qui dels humans en fa matances. Mesurar el temps amb rellotge d’or i hores de diamant no detura l’erosió de la vida ni la fugida desesperada dels infants de la guerra i de la fam
Fent un cafè amb uns amics, la conversa ha derivat cap als anys inicials de formació, com sol ser habitual. Arribats a una certa edat, més o menys provecta, les batalletes de joventut, per molt que ens pesi o no ho diguem per vergonya, es fan lloc amb una facilitat tan estabornidora com impecable. De
No hi ha res com la foganya per escarpir pensades. De com acompanya, ho saben aquells que, exposant-s’hi generosament, permeten que les vaques els recorrin les cames jugant a fet i amagar. El foc de foganya és tan domèstic i domesticat que és capaç de deixar-se prendre per les mans en conca sense cremar, com
Ha mort Francesca –Paquita- Bosch i Capó, activista cultural de primer ordre, molt lligada a l’Escoltisme, a l’Obra Cultural i al Grup Blanquerna. L’any 1989, va rebre una Distinció de l’OCB, juntament amb el seu espòs, Josep Magrinyà i Brull(Barcelona 1921 – Palma, 2014) i Climent Garau i Arbona (Palma, 1924 – Bunyola, 2015) .
El fred que fa –i que s’espera que faci, segons les darreres prediccions meteorològiques- haurien de refrescar la cara i el cor d’aquells que veuen l’illa com una joguina naïf en mans del sol, sense dret a l’alliberament com a poble, i els que publicitàriament clamen per la passió per Ciutat. La passió és exigent,
El fred que estrena l‘any trepana i la bellesa es torna cargol per trobar refugi sense sortir de casa. Les talaies de l’illa de les torres de guaita s’han tornat a encendre i no per avisar els illencs de cap perill, sinó per advertir els que fugen de la barbàrie en totes les seves formes
Mentre comença a desar el betlem per indicació expressa i terminant de la seva dona (ell encara l’hagués deixat uns dies més, fins a dilluns com a poc), intenta atropelladament fer els comptes dels anys que fa que posa i lleva aquelles figures que heretà del seu pare. Les capses de llauna i tot on
Ja han passat els Reis i han deixat una regalada. Són molts els que han contribuït a donar faves i altra menja als camells o cavalls reials, però no són tants els que col·laboren a netejar el pas de la comitiva reial i la conseqüent estripada dels paquets, el paper d’embalar dels quals es fica
Els malavidosos també celebren les festes i ens donen els molts d’anys; i es mostren amatents i fins i tot col·laboradors quan se’ls demana una mà, sobretot en dies com avui, que arriben els Reis i la trescalamena fa veta. I tanmateix faran l’impossible per seguir sent corcs de concòrdia, claus entrats per la cabota,
La desastrosa salut dels residents a Can Gazà no respecta festes entranyables ni celebracions simplement protocol·làries. D’aquesta manera, hem començat l’any amb dos ingressos hospitalaris i no per haver-se excedit en la menja o en el beure, precisament. De fet, les nadalenques són festes que no tenen gens bona acollida, per la llar dels que
Començam cada dia dissimulant les pensades més agosarades entre tot el material d’al·luvió que ens impedeix de moure’ns amb la fluïdesa pròpia dels bípedes. Sabem bé que la vida és triar i decidir; saber distingir allò que viu entre la brossa o adossat a la ignorància. Viure és recitar tostemps, dir les paraules necessàries tot
Pel culpa dels bruts, grollers, talossos, enzes, ignorants- i altres sinònims- membres dels grups feixistes illencs, Can Alcover ha començat l’any de molt mala manera: amb la façana embrutada amb insults intolerables que ben bé poden passar per amenaces. No és la primera vegada que la casa del poeta Joan Alcover és objecte de l’agressivitat