marginàlies

El fred que estrena l‘any trepana i la bellesa es torna cargol per trobar refugi sense sortir de casa.

Les talaies de l’illa de les torres de guaita s’han tornat a encendre i no per avisar els illencs de cap perill, sinó per advertir els que fugen de la barbàrie en totes les seves formes que aquí estaran a cobri.

I la bellesa treu el cap per admirar la pensada i aplaudir la flama.

Tanmateix la llum no arribarà on caldria, als posts de comandament de l’Estat, perquè s’han blindat a tot indici de claror i de transparència.

Limiten la lliure circulació de les paraules i dels parlants, i posen messions fortes per les gafes d’estendre roba, que pinçant l’orella castiguen i humilien des de l’inici del temps.

I la bellesa es torna a cargolar per no veure els cossos d’infants morts tirats a les platges que colren pells i memòries.

Qui tem la llibertat emmordassa l’encís i desdenya les rutes dels cargols.