marginàlies

Els malavidosos també celebren les festes i ens donen els molts d’anys; i es mostren amatents i fins i tot col·laboradors quan se’ls demana una mà, sobretot en dies com avui, que arriben els Reis i la trescalamena fa veta. I tanmateix faran l’impossible per seguir sent corcs de concòrdia, claus entrats per la cabota, creuosos fins a la sofisticació. No suporten la quietud ni l’assossec. Per viure a plaer han d’esvalotar tots els galliners que troben; i si no, els munten. Sense tocar allò que no sona a qui tenen a la vora, no estan bons. El seu hàbitat preferit, l’harmonia, l’entesa, el respir compassat. Desesperen el més aplomat dels bon jans i enfureixen amb un simple monsíl·lab dit amb l’ànim d’entrar com sigui i aixecar l’acidesa. D’aquest avés no se’n pot dir que sigui un do, però els malavidosos, el tenen, el do, d’exasperar, de treure de polleguera. Si facilitar la vida és un atribut de molt poques persones; per complicar-la o neguitejar-la no cal haver cap màster, certament, i per això el món n’és ple de llicenciats. Anit arriben els Reis i els malavidosos per ventura rebran els millors regals.