marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

9 de gener de 2017
0 comentaris

EL FRED DE L’ESTUPOR

El fred que fa –i que s’espera que faci, segons les darreres prediccions meteorològiques- haurien de refrescar la cara i el cor d’aquells que veuen l’illa com una joguina naïf en mans del sol, sense dret a l’alliberament com a poble, i els que publicitàriament clamen per la passió per Ciutat. La passió és exigent, els publicistes no ho saben, i cal estar ben preparat per sentir-la i, encara més, viure-la.

Hi fa un estar de déu, a l’illa, en aquest hivern que no reclama res més que calma, l’atàvica calma que mai no hauríem d’abandonar per molt que la globalització de la pressa a tenir per tenir ens acuiti de valent. La calma és un valor, un estat de gràcia a l’abast dels més preparats, dels més sensibles, dels constructors de sensibilitats i belleses.

Ha retornat la saó i l’aigua a les fonts. Encara que humilien l’illa pirates vernacles i la vexin bucaners de mala estofa, el Carib és gairebé als antípodes d’aquest patit verger voltat de mar i de desaprensius que d’ella viuen esquena dreta. De la mateixa manera que feim recompte de les persones sense sostre, també hauríem de saber els noms i els llinatges dels que viuen a cos de rei a costa de la nostra suor i del nostre patrimoni.

Ai, avui no som escoltador! Vinc d’un somni estormeiant: he somniat que moria i la mort me menava a una esfera de color blanc intens, espès, i plena de veus que em concerneixen i estim; i olors que retinc perquè m’apaivaguen. Però en aquesta esfera de boira només hi era jo sense poder intervenir en cap de les converses animoses, ni olorar més enllà del record. De l’angúnia que em produïa no poder entrar en aquell món agombolador de converses i olors, moria per segon cop. Però en aquesta segona mort ningú no m’ha esperat ni m’ha menat enlloc. Estant a punt de resoldre aquest estat de plena ingravidesa, m’he despert gens sobresaltat, per això, però de tot d’una no he pogut discernir si despertava del segon o del primer somni.

Per tant, tot i que faci fred de valent, no cal que vagi més enllà d’aquest estupor que encara no ha tocat fons.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.