Res a dir, cap so aprofitable,
tacte de paper de vidre,
vista enventada,
gust de sal
per odiar
a plaer qui dels humans
en fa matances.
Mesurar el temps
amb rellotge d’or
i hores de diamant
no detura l’erosió
de la vida
ni la fugida desesperada
dels infants de la guerra
i de la fam de les escombraries.
Cap finestra no és indiscreta
ni cap balcó mira a l’infern
en aquesta bogeria
global
on tothom vol ser Saturn
pel goig de devorar llurs fills.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!