marginàlies

Fa fred i tanmateix les carrosses han sortit a molts de pobles que dimarts no fan festa, plenes de dimonis, grossos i petits, i santantonis, que les tradicions perviuen contra tota mena d’incúries i no sabem el bé que ens fan i ens faran. Els mossèns mallorquins, que per manca d’actius cobreixen cadascun fins a tres o quatre parròquies, segueixen beneint els animals tant si són de pèl com de ploma.

Ja se sap que el mes de gener, des de les beceroles del temps, té prou rituals de fecunditat i de purificació, de reinicis de cicles agrícoles, i per això el foc neteja i engresca; encisa i canta. Un temps es beneïa tot per preservar-nos de la maldat que ens assetja. Les cadenetes i les medalletes d’or i tot, passaven per les mans consagrades dels capellans i per sant Blai es beneïen el pa, el llevat, les figues seques i altres comestibles per donar-los virtut de sanitat.

En Rampó és un boc sanat que des de fa uns quants anys no es perd cap beneïda santantoniera a Bunyola. Li agrada anar de festa, al bergant, i malgrat la seva planta imponent, es deixa acaronar per les criatures. Hom diria que se sent el paper i que, passant per sota l’arc d’aigua del salpasser, es lamenta de com tracten un congènere seu a les desfilades militars del dotze d’octubre a Madrid.