marginàlies

Les preguntes insidioses, i més si es fan en un plenari de qualsevol institució publica, no sempre tenen la resposta que es mereixen, això és, la que revela amb claretat la mala fe que la inspira. La que va fer Catalina Serra Garcías, consellera i portaveu del Grup polític Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía del Consell de Mallorca, al president Ensenyat, és insidiosa en grau extrem en demanar si “lo pròxim serà que siguem 100 per 100 catalans”. M’estalvii el preàmbul de la pregunta, en què, entre d’altres refilets, demanava que havíem d’estimar “lo nostro” i les nostres “hermoses” paraules mallorquines: caramull, mamballetes,  saïm… La resposta del president Ensenyat va ser esplèndida i per això s’ha propagat ràpidament i de manera massiva per internet , la qual cosa l’ha convertit en viral.

Val la pena escoltar-la, aquesta resposta (https://www.youtube.com/watch?v=-GVSK4JLucc) perquè és directa,  desacomplexada i alliçonadora, característiques no gaire corrents en els plenaris de les institucions públiques, sobretot pel que fa a la llengua que parlam a l’arxipèlag des de fa prop de vuit-cents anys i que no és altra que la catalana. Presenta prou arguments per ser irrebatible i, sobretot, és clara en tractar la pregunta de la senyora Serra de doi, paraula ben mallorquina que el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, remet a disbarat, que és la cosa dita o feta completament fora de propòsit, grossa errada.

Respondre així d’assenyat a un doi és la millor manera que la raó no es foragiti de les àgores públiques i que el català deixi de carregar amb tots els bastaixos que li adjudiquen els sicaris de la supremacia lingüística.