marginàlies

Començam cada dia
dissimulant les pensades
més agosarades
entre tot el material d’al·luvió
que ens impedeix de moure’ns
amb la fluïdesa pròpia
dels bípedes.
Sabem bé que la vida és triar i decidir;
saber distingir allò que viu entre la brossa
o adossat a la ignorància.
Viure és recitar tostemps,
dir les paraules necessàries
tot deixant-ne d’altres de propina,
omplir el dies feiners de mots
constructius
per celebrar solemnement
totes les festes, furtives o consentides.
Practiquem l’art sublim
de la construcció de cançons i poemes,
intractables éssers que defugen
la línia recta i posen messions
tostemps
per les espirals i les circumval·lacions.