Amb aquesta recepció, l’entitat els vol agrair l’esforç per donar continuïtat a un dels esdeveniments més importants en la necessària valoració, foment i prestigi de la llengua catalana a l’arxipèlag. L’any passat, davant la passivitat de les institucions públiques, la Setmana es va celebrar a Can Alcover, seu de l’OCB. No són bons temps
Avui és el dijous llarder o gras. Temps de liquidar el que queda del porc abans que es faci malbé. El darrer dijous abans de la quaresma i primer del Carnaval i per això, avui, moltes escoles feien rues i ruetes. Els infants, de bon matí, entraven a classe abillats amb tota mena de disfresses
No feia comptes veure com la lluna es volia menjar Venus, avui dematí, a les sis del matí, quan he botat del llit. En posar peu dins la banyera i a l’hora d’anar a tancar el porticó de la sala de bany, m’he topat amb el prodigi. Com un infant, he corregut a cercar la
Ona Mediterrània fa uns mesos que funciona a ple rendiment. No ha arribat a la velocitat de creuer que ens cal i convé als seus impulsors, mantenidors i associats, però es va fent lloc en el dial on les sintonies en català dissortadament no abunden com es mereix el país. Fa just un mes, dia
#Myotragustorna dia 8 de març a les 21:00h a Valldemossa. És un espectacle irreverent, recalcitrant, obstinat, groller, transgressor i políticament incorrecte, al més pur estil de les darreres Nits de Foc celebrades a Palma per la Nit de Sant Joan. Aquesta vegada Myotragus tornen amb l’organització dels Dimonis de sa Cova des Fossar i la
Hem estat molts, enguany, els que ens hem reunit avui migdia al cementiri de Palma, en el Mur de la Memòria, per reviure Emili Darder, Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques. Hauríem de ser molts més encara, és clar, perquè el batle màrtir i els seus tres companys deixaren petges indelebles; els que
Demà, diumenge 23 de febrer, a les 12 del migdiada i al cementiri de Palma, en el mateix lloc on l’afusellaren, just en l’indret on s’aixeca el Mur de la Memòria, tindrà lloc l’homenatge a Emili Darder i Cànaves, el batle màrtir. Biel Mesquida en farà el parlament i també es recordarà els altres tres
Fa quinze dies moriren ofegats a Ceuta quinze africans que pretenien entrar desesperadament en aquesta plaça forta i d’allí partir cap a Europa a la recerca del futur que els hem segretat sense cap més paper que la voluntat de ser digne. El comportament de la Guàrdia Civil, davant el contingent d’uns quatre-cents subsaharians, oportunament
Miquel Àngel Jerez i Juan és advocat i diputat del Parlament de les Illes Balears per Eivissa. Des de fa més de deu anys és membre d’aquesta cambra pel Partit Popular. Actualment és el portaveu d’Assumptes Institucionals del Grup Popular i ahir, en el decurs d’una comissió parlamentària, deixà més que palès i clar que
Som la part estatal amb pitjor qualitat de vida. Traguem l’orgull i el pit, que ja és ben hora de presumir de quelcom ben tangible. Ho diu l’Índex de Desenvolupament Humà i l’impresident ja ha anunciat que ell i el seu ingovern estudien detingudament aquestes dades perquè puguin servir per promocionar encara més el turisme
Enguany es compleixen vint anys de la mort d’un homenot mallorquí, en el sentit de Josep Pla: Miquel Dolç i Dolc. Erudit, humanista, poeta i un dels millors traductors dels clàssics llatins al català. L’any passat, el seu primer poemari publicat, “El somni encetat”, va fer setanta anys. Per cert, que va ser el primer
Divendres passat, l’impresident Bauzá visità la finca Es Rafal, del Pla de sant Jordi, juntament amb el seu conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, Gabriel Company. Segons informa el web oficial del Govern, l’impresident participà “de manera simbòlica” en la “recollida de palla” al costat del seu fidelíssim escuder. Bauzá, diuen els seus portanoves
Ha fet un dia d’hivern esplèndid, avui, amb molta de llum i poc aire. Asserenat i benvolent; quiet. Diumenge agraït, per tant. La ciclogènesi –vaja nomet!- no ens ha afectat tant de ple com algun visionari havia aventurat; i tanmateix queda molt d’hivern per fer repicar i ben segur que no podrem evitar ensurts climatològics.
Reordenant llibres i lectures pendents i a mitges, m’he tornat a topar amb “Certituds immediates”, de Miquel Bauçà, text que llegesc lentament i anot amb freqüència des que el vaig adquirir fa set anys, ja. Set anys, viva Déu!, que diria mon pare. De cop em deman quin temps fa que és mort, en Bauçà
Tafanejant pels canals de televisió per fibra òptica -activitat a la que hi dedic molt poc temps, si va a dir ver- ahir horabaixa, en acabat una feina gairebé de rellotger, em vaig trobar amb la pel·lícula “Belle de jour”, una obra particularment mítica i continent de mil desitjos. Te quaranta-set anys, la pel·lícula,