marginàlies

La poesia no sol sovintejar en les ràdios i menys en una hora matinera, les 8,30, quan dic els poemes. Mediàticament és temps d’animar els oients amb notícies i tertúlies que ajudin a espavilar-los. Enflocar-los un poema, per això, és una responsabilitat gran. Aquesta contracorrentia –provocació lleu si hom vol- seria efectiva i alliçonadora si els poemes fossin ben triats per a aquesta escomesa espaviladora. Material n’hi ha ben abastament. No obstant, vaig optar per llegir aquells poemes que a mi m’han estamenejat, d’autors preferentment illencs i atenent, en la mesura que sigui possible, a esdeveniments, commemoracions i altres fites que ens  marquen els dies. És, per tant, una antologia molt personal i en la que, sense cap mena de dubte, hi mancaran poetes preclars, dels que en va ben servida la nostra literatura. Fins ara he dit poemes de Miquel Bezares, Joan Vinyoli, Josep Maria Llompart, Antònia Vicens, Miquel Dolç i Lucia Pietrelli. Per cert que, avui, hauria d’haver dit versos de Joan Vergés, que morí ahir. Ho vaig saber quan ja tenia preparat el poema d’avui i sense temps per navegar en la seva obra i oferir-ne una espipellada. Com sigui, per mi cant el seu “Comiat a un amor adolescent”, que canta Maria del Mar Bonet i que comença:

No sé si penso en tu
o si em mullen les ones d’un mar trist,
que ja no conec el teu silenci
ni tinc els ulls d’infant per a mirar
les petites estrelles.