Som la part estatal amb pitjor qualitat de vida. Traguem l’orgull i el pit, que ja és ben hora de presumir de quelcom ben tangible. Ho diu l’Índex de Desenvolupament Humà i l’impresident ja ha anunciat que ell i el seu ingovern estudien detingudament aquestes dades perquè puguin servir per promocionar encara més el turisme d’espardenya i carmanyola.
Per això, convoquen un premi internacional, a càrrec del pressupost de l’IEB, per escollir la millor imatge d’aquesta depauperació i fer-la córrer tramuntana enllà.
Entretant, sa eminència el viceimpresident, en seu parlamentària, fa gala dels seus excelsos dots per a la retòrica i la poètica, i titlla de “vividor de la política” l’únic diputat no adscrit. Ell, com tothom sap, viu exclusivament de l’aire d’Escorca, patrimoni de la humanitat, que li infon l’energia mental necessària per poder portar estoicament el pes de la creu dels indígenes d’aquestes nostres illes d’or. I frueix, ell que en sap un ou, de poesia, de llegir Miquel Bauçà:
Dins la fosca de la cambra,
que és la de l’Univers,
el cervell prou que treballa:
formen flocs els pensaments,
com els núvols, que s’estiren
i s’arronsen. I pensar
que són fets d’una matèria
immortal i elemental,
la mateixa dels bells quàsars.