marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

17 de febrer de 2014
0 comentaris

L’ESCALA DE FIGUERALER OFESA I ALTRES DANYS DE CONSELLER VIL

Divendres passat, l’impresident Bauzá visità la finca Es Rafal, del Pla de sant Jordi, juntament amb el seu conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, Gabriel Company. Segons informa el web oficial del Govern, l’impresident participà “de manera simbòlica” en la “recollida de palla” al costat del seu fidelíssim escuder.

 

Bauzá, diuen els seus portanoves (http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?lang=ca&codi=1222111&coduo=2),  reiterà el suport del Govern al sector i reconegué el seu valor en el teixit productiu de les Illes. Company, per la seva banda, en digué una de molt ofensiva per als pagesos i que passa a formar part de les bestieses més bèsties  dites mai per un conseller illenc: “cal que es mantingui l’activitat en el camp com a garantia d’un paisatge més atractiu per als milers de persones que ens visiten”. Queda ben palesa, per tant, la intenció del govern de l’impresident Bauzá: convertir els illencs en atrezzo d’un gran parc temàtic. L’esforç i la dedicació dels pagesos illencs, en aquest cas, convertits en carnassa (o peixet, en el millor dels casos) per a turistes; en postals vintage per a ociosos tractats com a curts de gambals. Gabriel Company Bauzá, santjoaner des del 1963, no consta que, per aquesta ofensa a la pagesia, hagi passat cap mala nit.
D’altra banda, el Partit Popular celebrà ahir diumenge un acte a Campos en el que l’impresident recuperà un vell lema del partitpopularisme més nostrat: “lo nostro”. I per il·lustrar-ho, Bauzá va fer penjar sobrassades a una escala de figueraler, que féu posar a l’esquerra de l’escenari perquè xuclàs càmera. No podia ser més ofensiu: signes de la nostra cultura convertits en decorat xaró i de mal gust.

L’impresident digué que el seu partit defensa “lo nostro” i tothom sap que no és ver: si ho defensàs, no aniquilaria “la nostra” llengua, ni ridiculitzaria “la nostra cultura” (les feines del camp simplement com a atractiu turístic, projecte estrella del conseller Company) ni prohibiria “els nostres” símbols. Si veritablement defensàs “lo nostro” no ens amagaria la història ni ens planyeria  la manifestació festiva de la nostra ànima col·lectiva.

Quan l’impresident Bauzá diu “lo nostro” és refereix únicament als interessos del seu partit, que comencen i acaben a Madrid, i a allò que realment vol, això és, abocar a la reserva ètnica els mallorquins, els menorquins, els eivissencs i els formenterencs; convertir-nos en relíquia d’un passat que s’entesta a esborrar de les cròniques de la història.

“Lo nostro” de bon de veres, l’arrelament a la terra, als seus treballs i als seus dies; al nostre poble mil pics humiliat, ha de desaparèixer, ha de ser assimilat per la castellanització galopant que han engegat a Madrid i de la qual l’impresident Bauzá i el seu escuder Company en són necessària corretja de transmissió.

Omplir d’ofenses i danys “lo nostro” és l’únic que saben fer ben fet l’impresident Bauzá i Gabriel Company, el santjoaner que ens vol convertir en mallorquins de cartró-pedra.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.