marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
22 de febrer de 2014
0 comentaris
HOMENATGE A EMILI DARDER, EL BATLE MÀRTIR
Demà, diumenge 23 de febrer, a les 12 del migdiada i al cementiri de Palma, en el mateix lloc on l’afusellaren, just en l’indret on s’aixeca el Mur de la Memòria, tindrà lloc l’homenatge a Emili Darder i Cànaves, el batle màrtir. Biel Mesquida en farà el parlament i també es recordarà els altres tres polítics que mataren amb ell: Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques. El dia 24 d’aquest més, dilluns vinent, farà setanta-set anys d’aquestes execucions. Sobre el procés de tots quatre que acabà amb la seva vida, imprescindible la “Crònica d’una infàmia”, a cura de Josep Moll Marquès, publicat per l’Editorial Moll.
I al web Il·lustres de les Illes Balears (www.ibalears.cat) s’hi troba la informació més essencial per atansar-se a Emili Darder, una de les figures més rellevants de la història de Mallorca dels darrers temps.
Emili Darder Cànaves (Palma 1895-1937). Metge, intel·lectual i polític. Llicenciat en medicina per la Universitat de València (1915), va ser el cap de la secció d’epidemiologia de l’Institut Provincial d’Higiene de les Balears. Com a metge, divulgà els avanços sanitaris i treballà per a la higiene social.
També destacà pel seu compromís cívic a favor de la llengua, la cultura i el país: Fou un dels fundadors de l’Associació per la Cultura de Mallorca (1923), – precedent immediat de l’Obra Cultural Balear -, de la qual fou president (1925-31). Com a intel·lectual, va escriure articles de caràcter polític i cultural en diverses publicacions, com La Nostra Terra i el Calendari Mallorquí, i de caràcter mèdic a la Revista Balear de Medicina i en el Boletín del Colegio Provincial de Médicos de Baleares.
Com a polític, destacà per la seva adhesió a les idees republicanes: elegit regidor de l’Ajuntament de Palma per la candidatura del Partit Republicà Federal de Mallorca (1931), impulsà el Projecte General de Construccions Escolars (setembre de 1931) i el Pla de Reorganització de Serveis Sanitaris Municipals (novembre de 1932). El 1934 va impulsar la fundació d’Esquerra Republicana Balear, de la qual fou un dels principals dirigents. Formà part de la comissió redactora de l’Avantprojecte d’Estatut d’Autonomia del 1931. El desembre de 1933, fou elegit batle de Palma, des d’on impulsà la dotació d’aigua i clavegueram per a tota la ciutat i la construcció de guarderies i de grups escolars. També continuà la reforma dels serveis sanitaris, obrí noves seccions de la Casa del Socors i impulsà obres per donar feina als treballadors aturats. El juny del 1936, signà la Resposta al Missatge dels Catalans.
Quan esclatà la sublevació militar (1936) va esser detingut i tancat al castell de Bellver. Sotmès a consell de guerra, fou condemnat a mort i afusellat al cementeri de Palma el 24 de febrer del 1937, tot i trobar-se greument malalt.
Emili Darder Cànaves (Palma 1895-1937). Metge, intel·lectual i polític. Llicenciat en medicina per la Universitat de València (1915), va ser el cap de la secció d’epidemiologia de l’Institut Provincial d’Higiene de les Balears. Com a metge, divulgà els avanços sanitaris i treballà per a la higiene social.
També destacà pel seu compromís cívic a favor de la llengua, la cultura i el país: Fou un dels fundadors de l’Associació per la Cultura de Mallorca (1923), – precedent immediat de l’Obra Cultural Balear -, de la qual fou president (1925-31). Com a intel·lectual, va escriure articles de caràcter polític i cultural en diverses publicacions, com La Nostra Terra i el Calendari Mallorquí, i de caràcter mèdic a la Revista Balear de Medicina i en el Boletín del Colegio Provincial de Médicos de Baleares.
Com a polític, destacà per la seva adhesió a les idees republicanes: elegit regidor de l’Ajuntament de Palma per la candidatura del Partit Republicà Federal de Mallorca (1931), impulsà el Projecte General de Construccions Escolars (setembre de 1931) i el Pla de Reorganització de Serveis Sanitaris Municipals (novembre de 1932). El 1934 va impulsar la fundació d’Esquerra Republicana Balear, de la qual fou un dels principals dirigents. Formà part de la comissió redactora de l’Avantprojecte d’Estatut d’Autonomia del 1931. El desembre de 1933, fou elegit batle de Palma, des d’on impulsà la dotació d’aigua i clavegueram per a tota la ciutat i la construcció de guarderies i de grups escolars. També continuà la reforma dels serveis sanitaris, obrí noves seccions de la Casa del Socors i impulsà obres per donar feina als treballadors aturats. El juny del 1936, signà la Resposta al Missatge dels Catalans.
Quan esclatà la sublevació militar (1936) va esser detingut i tancat al castell de Bellver. Sotmès a consell de guerra, fou condemnat a mort i afusellat al cementeri de Palma el 24 de febrer del 1937, tot i trobar-se greument malalt.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!