marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
20 de febrer de 2014
1 comentari
MÉS MOSTRES D’APARTHEID LINGÜÍSTIC: CAP DRET NO EMPARA ELS CATALANOPARLANTS
Miquel Àngel Jerez i Juan és advocat i diputat del Parlament de les Illes Balears per Eivissa. Des de fa més de deu anys és membre d’aquesta cambra pel Partit Popular. Actualment és el portaveu d’Assumptes Institucionals del Grup Popular i ahir, en el decurs d’una comissió parlamentària, deixà més que palès i clar que per a ell i el seu partit, els catalanoparlants som ciutadans de segona, supeditats per sempre més a la llengua castellana.
El Grup Parlamentari MÉS instà la derogació de la Llei de la Funció Pública que relega el coneixement de la llengua pròpia de l’arxipèlag dels empleats públic a simple mèrit, proposta que fou rebutjada pel Partit Popular perquè, a parer del diputat popular eivissenc, modificar aquesta segregació “significaria una reculada en drets i igualtats”. És a dir, per a aquesta llumenera de diputat, que, a sobre, diuen que és llicenciat en dret, l’equiparació lingüística, l’anivellament de les dues llengües oficials de les Balears, és injust i contrari a la igualtat. Aquesta trabucada és pitjor que la teoria de la quadratura del cercle.
Per això, als catalanoparlants, per al Partit Popular, cap dret no ens empara a l’hora de voler ser tractats com els castellanoparlants. Aquest claríssim apartheid -constatat reiteradament pels comissaris europeus que avaluen l’aplicació a les Illes de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries- és presentat sense cap bri de dubte ni vergonya com una agressió intolerable als castellanoparlants. Culpabilitzar les víctimes és propi dels maltractadors.
Per si qualcú ho dubtava, “lo nostro” vol dir no tenir dret a res; ni a nom.
Per això, als catalanoparlants, per al Partit Popular, cap dret no ens empara a l’hora de voler ser tractats com els castellanoparlants. Aquest claríssim apartheid -constatat reiteradament pels comissaris europeus que avaluen l’aplicació a les Illes de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries- és presentat sense cap bri de dubte ni vergonya com una agressió intolerable als castellanoparlants. Culpabilitzar les víctimes és propi dels maltractadors.
Per si qualcú ho dubtava, “lo nostro” vol dir no tenir dret a res; ni a nom.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En canvi l’expressió País Valencià és perseguida i molt sovint diuen la “Comunidad” -com si fos l’única! per tal de no pronunciar València?-“lo Regne” o, més bonic encara, Levante espanyol.
Sembla que la longitud geogràfica de les Illes Balears i Pitiüses o del PV no la tenen clara. A banda que anomenar Levante al País Valencià, travessat de dalt a baix pel meridià de Greenwich -meridià zero!-, no pareix enganyador?
Què dir dels problemes amb Maó, Lleida, Girona o Castelló de la Ribera?
Per “justo derecho de conquista” ens van concedir ser espanyols però sempre de la més baixa categoria i cantant allò de “per ofrenar noves glòries” alegres i contents.
“Lo nostro” és això: no tenir cap dret, com bé dius!
“b) abusivament i per influència castellana, hi ha qui anomena Llevant el País Valencià, cosa inadmissible si no ens situem com a observadors des de la meseta castellana” (Diccionari Alcover-Moll)