marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

23 de febrer de 2014
0 comentaris

HI HA UN RAIG DE LLUM QUE QUEDA DRET

Hem estat molts, enguany, els que ens hem reunit avui migdia al cementiri de Palma, en el Mur de la Memòria, per reviure Emili Darder, Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques. Hauríem de ser molts més encara, és clar, perquè el batle màrtir i els seus tres companys deixaren petges indelebles; els que hi érem sumarem més actius l’any vinent. Vibrant parlament de Biel Mesquida –esperem que l’incorpori aviat en el seu bloc, d’ell n’he pres el títol d’aquesta nota- on la dignitat, l’honorabilitat, la catalanitat i la democràcia que neix de baix han reprès el sender del valor excels. 

 

Fa setanta-set anys que els mataren i tots quatre, amb Emili Darder al capdavant, segueixen marcant rutes exigents perquè comprometen el coneixement, la cultura, la fraternitat i l’arrelament a Mallorca i a les illes germanes. El seu llegat roman intacte per acarar amb garanties les barrumbades de brutor, autoodi i aniquilació que amenacen el país.
Per acabar de fer el dia complet, res millor que fer un tomb per cala Deià i deixar-se prendre per la quietud de la llum gentil que llepava el rocam i la mar. Ha comparegut tot d’una Rosselló-Pòrcel xiuxiuejant “El cel prepara secrets / murmuris de mardarina” i tot ha estat un esclat d’aire mansuet que fregava la pell de tot deixant-hi com a penyora la llum bielmesquidiana que quedà dreta quan les bales segaren el fil de vida d’Emili Darder.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.