Hem estat molts, enguany, els que ens hem reunit avui migdia al cementiri de Palma, en el Mur de la Memòria, per reviure Emili Darder, Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques. Hauríem de ser molts més encara, és clar, perquè el batle màrtir i els seus tres companys deixaren petges indelebles; els que hi érem sumarem més actius l’any vinent. Vibrant parlament de Biel Mesquida –esperem que l’incorpori aviat en el seu bloc, d’ell n’he pres el títol d’aquesta nota- on la dignitat, l’honorabilitat, la catalanitat i la democràcia que neix de baix han reprès el sender del valor excels.
Fa setanta-set anys que els mataren i tots quatre, amb Emili Darder al capdavant, segueixen marcant rutes exigents perquè comprometen el coneixement, la cultura, la fraternitat i l’arrelament a Mallorca i a les illes germanes. El seu llegat roman intacte per acarar amb garanties les barrumbades de brutor, autoodi i aniquilació que amenacen el país.
Per acabar de fer el dia complet, res millor que fer un tomb per cala Deià i deixar-se prendre per la quietud de la llum gentil que llepava el rocam i la mar. Ha comparegut tot d’una Rosselló-Pòrcel xiuxiuejant “El cel prepara secrets / murmuris de mardarina” i tot ha estat un esclat d’aire mansuet que fregava la pell de tot deixant-hi com a penyora la llum bielmesquidiana que quedà dreta quan les bales segaren el fil de vida d’Emili Darder.