Anne Sophie Mutter fa dir molt més del que hom espera al concert per a violí en mi menor de Fèlix Mendelssohn. Apuja ben a posta el volum de l’aparell reproductor a frec de reprovació del veí urc de baix que no suporta ni la música ni l’afecte extrem de la seva cussa, que en
Els membres de l’equip responsable de Can Gazà, Institut contra l’exclusió social, reflexionen públicament sobre les discriminacions del Govern de les Illes Balears amb les entitats socials. Hem sabut pels mitjans de comunicació que el Govern de les Illes Balears ha lliurat, altre cop, quantitats milionàries a Projecte Home. Ho ha fet, una vegada més,
La reina d’Espanya aprofita enguany la seva solitud marivental per visitar algunes entitats mallorquines que dediquen els seus esforços a aplacar les necessitats més peremptòries d’amplis sectors socials illencs. Començà fa unes setmanes visitant Càritas i seguí dilluns passat anant a veure el Banc d’Aliments. En aquesta ocasió no l’acompanyà l’impresident Bauzà, que va ser
Divendres vinent, a Porreres, al parc de n’Hereveta i a partir de les 21 hores, es farà un sopar a la fresca amb concert, en suport a la vaga indefinida dels docents. Hi cantaran Biel Majoral, Nou Romancer, Tiu i l’Equilibriste. L’organització recorda que els participants hi han de dur plats i coberts, i també
Emprenedor és qui no vacil·la a posar en execució els seus designis, que no tem d’emprendre les coses, que posa una gran activitat en les seves empreses. Darrerament, s’aplica aquest substantiu a la persona que crea, desenvolupa i implanta un projecte empresarial. Ara que la crisi ho envaeix i emmorca tot, els governs d’arreu de
Sota els trens que l’abandó dormen en estacions de deixalles i molsa, la parella de tortugues rondinaires devoren l’herbei en haver copulat apassionadament, i sorollosa. L’aire s’amara de l’olor de vi del celler que fa temps que declina sabent de cert que les seves flaires perviuran als fongs i a les runes. Les bótes de
En temps dels romans, l’architriclinus era la persona encarregada d’ordenar els banquets i de dirigir el servei del menjador. Jo havia sentit l’expressió “arquitriclí”, aplicat al cap dels fàmuls que servien el menjar en els refectoris dels seminaristes. Pensava que en català tenia equivalència –en castellà és architriclino– i sembla que no en té. Tant
El gas sarín m’ha estroncat la migdiada. Més que ell, val a dir, les imatges dels civils gasejats a Síria, un indret on, des de fa massa temps, la sang no deixa de rajar i on la mort s’ha fet amb les albes i els crepuscles. Hi estam avesats, malauradament, a aquestes imatges; molts i
Accepta el martelleig de les paraules colades, el pobre de ment i d’oïda còmodament assegut a la sala de l’asil. Concentra el seu tacte en els accents oberts que dringuen com les monedes i les copes riques de cava. Enyora el temps que s’afartava d’ametllons que tractava com si fossin besos negres. Acluca els ulls
El proppassat 29 de juliol es compliren 30 anys de la mort de Luis Buñuel, a la ciutat de Mèxic. El director de cinema havia nascut el 1900 a Calanda, Aragó. Al web www.luisbunuel.org, obert per celebrar el centenari del seu naixement, s’hi pot trobar prou informació sobre la trentena de pel·lícules que dirigí i
Deia l’avi a la néta, que preparava un treball sobre l’educació dels seus familiars més vells quan feia primer de pedagogia: “De nins mai no pensàvem en el futur perquè era cosa dels vells o d’aquells que s’hi atansaven. I els vells morien puntualment i regular, quan calia, i sempre trobaven a punt i ben
Poc abans de dinar, a Can Gazà, tot i l’oratget que feia més passable la calor, tant els residents com la desena de necessitosos que hi acudeixen diàriament a dinar, es deixaven dur per l’ensopiment calmós del migdia avançat. Els esperava una suculenta fideuà a la gazanenca elaborada pel coc en cap, trampó i meló.
Remenant papers per desar, tasca urgent per a la qual el temps –tan assenyat, ell!- mai no s’ofereix, em trob de bon dilluns i gairebé a primera hora, amb el text del “Pregó de la IX Fira del Llibre”, que s’inaugurà a Palma dia 5 de juny de 1991, i que llegí Miquel Àngel Riera.
L’Ajuntament de Palma acaba de fer públiques les bases del Premi Ciutat de Palma de Novel·la i Poesia 2013 que, en la segona, deixa clar que “La llengua de les obres podrà ser la catalana o la castellana”. D’aquesta manera, retornam al temps de la mordassa i de la dictadura. En contra aquesta decisió tronada
El Caire, des de fa dies, fita les seves principals places i avingudes cèntriques amb cadàvers i tenyeix de sang l’aire espès de la canícula. I com més va, més intensa és l’olor de sofre i d’odi. La primavera que provaren de fer florir els egipcis fa dos anys, fent fora el rais Mubarak i