marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
24 d'agost de 2013
0 comentaris
EL CLAM DE SÍRIA
El gas sarín m’ha estroncat la migdiada. Més que ell, val a dir, les imatges dels civils gasejats a Síria, un indret on, des de fa massa temps, la sang no deixa de rajar i on la mort s’ha fet amb les albes i els crepuscles. Hi estam avesats, malauradament, a aquestes imatges; molts i tot hi estan immunitzats. Ningú no ha confirmat que sigui sarín, el gas letal, però tant se val: els ferits i els morts ja han dictat sentència.
La imatge, sobretot la mirada excitada i esmaperduda, d’una nina siriana que demana desesperadament si és morta o viva, colpeja. És el que percaça qui ha decidit matar arreu, qui sigui i fent com més víctimes i més joves millor.
Obama, calculadament, parla d’impotència; Baixar al-Àssad, president sirià des de fa tretze anys, metge oftalmòleg de formació, nega que hagi usat armes químiques contra la població civil i, com totes les bèsties que comanden absolutament, diu que el seu règim de mort és víctima d’una conxorxa internacional per desprestigiar-lo. Ban Ki-moon, des de l’ONU, demana investigar els atacs i si Síria té armes químiques de destrucció massiva. Ho fa amb convicció, però sap que tant ell com l’organització de qui n’és secretari general fan poca vasa davant la fam de guerra i els carnatges.
Costa d’entendre tanta trescalamena diplomàtica per mirar de solucionar una guerra amb totes les lletres que el comú de la gent tampoc no entén. Queda lluny, Síria, i molt a prop tanta mort tendre. Maleïda matera!
Obama, calculadament, parla d’impotència; Baixar al-Àssad, president sirià des de fa tretze anys, metge oftalmòleg de formació, nega que hagi usat armes químiques contra la població civil i, com totes les bèsties que comanden absolutament, diu que el seu règim de mort és víctima d’una conxorxa internacional per desprestigiar-lo. Ban Ki-moon, des de l’ONU, demana investigar els atacs i si Síria té armes químiques de destrucció massiva. Ho fa amb convicció, però sap que tant ell com l’organització de qui n’és secretari general fan poca vasa davant la fam de guerra i els carnatges.
Costa d’entendre tanta trescalamena diplomàtica per mirar de solucionar una guerra amb totes les lletres que el comú de la gent tampoc no entén. Queda lluny, Síria, i molt a prop tanta mort tendre. Maleïda matera!
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!