marginàlies

Accepta el martelleig
de les paraules colades,
el pobre de ment i d’oïda
còmodament assegut
a la sala de l’asil.
Concentra el seu tacte
en els accents oberts
que dringuen com les monedes
i les copes riques de cava.
Enyora el temps que s’afartava
d’ametllons que tractava
com si fossin besos negres.
Acluca els ulls i recorda
quan entrava als boscos
propers a la vila
per aixecar les pedres
i grufar en la vida oculta
dels cucs i altres microorganismes.
Cada pedra aixecada
un toll, i ell, de toll en toll
envigoria la sang
que li nasqué cansada.