marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

26 d'agost de 2013
0 comentaris

EL VI QUE L’AIRE AMARA

Sota els trens que l’abandó dormen
en estacions de deixalles i molsa,
la parella de tortugues rondinaires
devoren l’herbei en haver copulat
apassionadament, i sorollosa.

L’aire s’amara de l’olor de vi
del celler que fa temps que declina
sabent de cert que les seves flaires
perviuran als fongs i a les runes.
Les bótes de roure americà
anhelen assimilar-se a taules
altes, netes i freqüentades.
Completant l’estampa que estova,
desencisat el riu davalla
des que somnia ser corrent
emmirallada i cosmopolita.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.