marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
19 d'agost de 2013
0 comentaris
COM UNA CATEDRAL PLENA DE LLIBRES
Remenant papers per desar, tasca urgent per a la qual el temps –tan assenyat, ell!- mai no s’ofereix, em trob de bon dilluns i gairebé a primera hora, amb el text del “Pregó de la IX Fira del Llibre”, que s’inaugurà a Palma dia 5 de juny de 1991, i que llegí Miquel Àngel Riera. No el cercava avui, aquest pregó, però l’he cercat molt des que es féu fonedís fa molt de temps, i la relectura m’ha reconfortat per seguir cercant el document que m’urgia trobar i que, finalment, he trobat.
Miquel Àngel Riera comença dient que s’esperava poca gent, més aviat un acte íntim “on seríem una mitja dotzena de brusquers enamorats dels llibres i que parlaríem en un to col·loquial”. Se sorprèn gratament, per això, de veure molta gent: “Me sorprèn veure que sí som uns brusquers però no mitja dotzena”. I se sorprèn encara més de veure que també hi és Gabriel Cañellas, aleshores president del Govern de les Illes Balears. Això li fa dir que “la seva presència, a mi, me gratifica molt perquè dóna una idea de fins a quin punt la carrera del llibre està recolzada de molt amunt, per les nostres primeres autoritats”. Just ara amb l’impresident Bauzà.
Tanmateix, però, més enllà d’aquesta cortesia un xic excessiva, Miquel Àngel Riera, després de dir que cal aprendre a llegir, això és, d’“establir un vincle, una dependència, amb els llibres”, demanava al congregats: “Agafau un llibre i considerau-lo com una espècie de maó amb el qual, juntament amb un altre, podem anar construint una mena de paret, arrenglerant-los. Amb la suma de més i més llibres, arribarem a construir un habitacle on ens podrem trobar a nosaltres mateixos i, fins i tot, construir una certa església amb els nostres propis déus. Posats a créixer, i això seria l’ideal, podrem observar el paisatge per on es mou la humanitat, com una catedral plena de llibres. A dins ella sabríem que s’hi mou la gent d’una forma noble, progressiva i orientada al futur. No oblidem que, com va dir fa molt de temps l’economista americà Galbraith, una frase que em va impactar molt i dita a Mallorca té un sentit molt especial: “no hi ha cap poble cult que sigui pobre i no hi ha cap poble incult que sigui ric”. Per favor, meditin aquestes paraules perquè crec que tenen una llarga ressonància”.
No sembla que li hàgim fet molt de cas, a Miquel Àngel Riera: no ho som, rics, encara.
Tanmateix, però, més enllà d’aquesta cortesia un xic excessiva, Miquel Àngel Riera, després de dir que cal aprendre a llegir, això és, d’“establir un vincle, una dependència, amb els llibres”, demanava al congregats: “Agafau un llibre i considerau-lo com una espècie de maó amb el qual, juntament amb un altre, podem anar construint una mena de paret, arrenglerant-los. Amb la suma de més i més llibres, arribarem a construir un habitacle on ens podrem trobar a nosaltres mateixos i, fins i tot, construir una certa església amb els nostres propis déus. Posats a créixer, i això seria l’ideal, podrem observar el paisatge per on es mou la humanitat, com una catedral plena de llibres. A dins ella sabríem que s’hi mou la gent d’una forma noble, progressiva i orientada al futur. No oblidem que, com va dir fa molt de temps l’economista americà Galbraith, una frase que em va impactar molt i dita a Mallorca té un sentit molt especial: “no hi ha cap poble cult que sigui pobre i no hi ha cap poble incult que sigui ric”. Per favor, meditin aquestes paraules perquè crec que tenen una llarga ressonància”.
No sembla que li hàgim fet molt de cas, a Miquel Àngel Riera: no ho som, rics, encara.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!