Arriba al caló prop del migdia, just en el moment que les gandules i els para-sols es feien amb tota la petita terrassa ran de l’aigua. Troba dos pams de roca i els acapara. Doblega en quatre plecs la tovallola de platja, que fa servir de coixí. Mai no s’ha estès al sol: a la
L’Oficina de Drets Lingüístics de l’Obra Cultural Balear va rebre fa uns dies una comunicació segons la qual Dídac Martorell, el passat dia 21 de juliol de 2013, no va poder presentar en català una denúncia per robatori a la comissaria de la Policia Nacional espanyola de la Platja de Palma. Arran d’aquest fet, Dídac
La fotografia de l’impresident Bauzá amb la reina espanyola en la visita que aquesta –i aquest, juntament amb el bisbe de Mallorca Xavier Salinas i d’altres personalitats més o menys conspícues- reté a Càritas de Mallorca, ha voltat prou món i s’ha guanyat alguns adjectius poc agradosos, com ara ajuntat (o acoblat?) o escuder (no
La verdura gazanenca fa goig i els que se n’encarreguen, també. A les set ja són al tros tocats de capell i tractant els fruits de manera preferent, en ser conscients del profit, i no sols gastronòmic, que en treim. Els estius, a Can Gazà, els pebres, les albergínies, els cogombres, les tomàtigues i els
“Produir profit és la raó que ho decideix tot en aquesta petita ciutat que us sembla tan bonica. L’estranger que arriba, seduït per la beutat de les fresques i profundes valls que la volten, s’imagina de bell antuvi que els seus habitants són sensibles al que és bell, perquè parlen massa sovint de la beutat
La maldecapada li començà abans de la mitjanit sopant a Portopetro, entre el port i el club nàutic. Era tant el malestar i la incomoditat –no poder participar activament en la xerrada imprimia més mal a les marteralles rere els ulls- que pensava que podria afegir-se als homes morts a què fa referència el caló
Hom arriba de la casa mairal, de dinar amb los seus, que toca malgrat la calor que fa reverberar el blau del cel que avui s’ha aixecat xalest, i repassa la mustior manifesta de la matriarca. Segueix les converses, ella, és clar, i aconsegueix fer memòria de qui va néixer tal dia com avui, un
Segons la revista Stern, el cel dels alemanys és Mallorca. Ca nostra, per tant, és el seu particular paradís. Però, segons la revista, el senten i el viuen amb els ulls mig tancats, bé sigui pels afectes del cel nostre o bé per no voler veure allò que pertorbaria l’idil·li. Per això, l’Stern d’aquesta setmana
Sota el sol abrusador, les plantes i els cossiols fan patir. Hom, si hi para esment, sent els anguniosos crecs de les clivelles que torturen tiges i fulles; colors i aromes; vaporositats i solatges. Crida el plany, tanta ardor implacable -cremor que espanta ventalls i ventalles-, i dins cada llàgrima densa, entenimentada, de vida breu,
L’amo del bar on la colla de companys de feina acostumam a fer el cafetó a mitjan dematí, ens ha sorprès avui amb un exemplar del diari feixista “Baleares” de dia 21 d’abril de 1942, una veritable relíquia estranyament ben conservada. Entre d’altres informacions, diu que el dia anterior, dia 20 d’abril, Hitler havia celebrat
Comptat i debatut, són les besades clandestines engendrades i parides a la vora d’un contenidor d’escombraries i a la vora de l’escombriaire allò que ens alimenta i que ens fa resistents a la nàusea. La filla de l’amo del bar –setze anys hipermadurs i sense al·lot, que participa a un taller d’escriptura- ha escrit d’una
Els aeroports, aquests tributs desmesurats a les ganes o necessitats d’anar volant d’un lloc a un altre estalviant com més temps millor, a banda de ser territoris fortament controlats per la seguretat pública i privada, i pels interessos de les marques comercials més agressives publicitàriament, presenten dos tipus de població, com si diguéssim: l’estrictament transeünt
L’avinguda entera acluca els ulls perquè el sol implacable no l’enlluerni. El baf bullent que aixeca l’asfalt i el rebull de l’enrajolat de les voreres podria recollir-se a senallades, com la neu en els indrets més tramuntaners del continent. Se senten encara remors de focs mal apagats a la serralada i a les acàcies de
Dia per dia. I per celebrar-lo, un bon grapat de poetes (Àngels Cardona, Anna Gual, Biel Mesquida, Carles Saure, Elisenda Farré, Esteve Plantada, Glòria Julià, Jaume C. Pons Alorda, Joan Manresa, Maria Victòria Secall, Miquel Cardell, Nicolau Dols, Pau Vadell, Sebastià Alzamora i Sebastià Perelló) acompanyats d’altres ferits per la poesia i pel poeta, s’han
Allò que compta, davant del full en blanc, és no deixar d’anar d’esquerra a dreta amb la lletra més clara possible per demostrar que no tot allò que abasta la mirada és cert i demostrat. Els ulls no ho capten tot. De tot el que pelluquen, això sí, en fan una síntesi que concentren en