A punt de mitjanit, a la plaça del llogaret on havia anat a fer un mos abans de retornar a la lectura de la novel·la que havia de recensionar, les formigues alades s’havien fet seu l’espai breu que ocupava. No s’impacientà gens, en veure-les deambular per la taula metàl·lica i pujar braços amunt cap a
Les multes que està notificant Delegació del Govern de l’arxipèlag balear a les persones que varen ser identificades en els diversos comitès de recepció a José Ramón Bauzá en les seves visites (com a president del Partit Popular a les Illes Balears, no ho oblidem) a les juntes locals del seu partit, més que abusives,
Màrius Serra, el gran verbívor, fa no-res, per escometre les atzagaiades contra el català, proposava de girar el nom de la nostra llengua perquè ens indicava el camí correcte: “a l’atac”. I d’aleshores ençà, curiosament, els atacs a “a l’atac” no deixen. Si primer va ser José Ramón Bauzá qui deixava els drets del catalanoparlants
Segons Miquel Ramis, portaveu del PP illenc, considera que l’oposició parlamentària al Govern de les Illes Balears (PSIB, PSM-IV-ExM) durant el primer any de comandament popular ha fet “política carronyaire, de voltors”. Caldria que el senyor Ramis convocàs una nova roda de premsa per explicar que vol dir exactament amb aquesta expressió perquè si l’hem
Ahir de capvespre i a Can Alcover, espai de cultura, Miquel Àngel Llonovoy repetí el pregó -o la salutació- que la revetlla de sant Joan va fer en el Parc de la Mar com a preludi a les festes santjoaneres que organitza des de fa un fotimer d’anys la Federació d’Associacions de Veïns de Palma.
L’aire que corre fa més païble la calor. Així i tot, les platges i les cales de l’illa s’ompliran de pells incautament exposades al sol. Millor les gandules i altres ginys per esquivar la calda i estirar la peresa dels diumenges que temps fa que han deixat de ser dies de precepte. Els diaris acompanyen
Molles de pa en el camí desficien la gola de l’esbart de teuladers que estrenen l’estiu revoltant l’oratge, escriu l’estudiant d’una tibada al primer foscant de l’últim dia d’exàmens. L’esforç d’atenció que ha hagut de fer darrerament li passa factura i sent córrer venes endins una solució serosa que barreja a parts iguals tristesa, abatiment
Les teranyines vetllen la memòria de la llum fòssil arrabassada a l’aura dels plaers mercenaris Arena, raja dels fulls dels calendaris si és que la vida pot comparar-se a l’aigua de reguiu o de boca. La terra magra mercadeja en llàgrimes mentre l’albada, amb diligència, encén la verdor garrovera
L’agressivitat amb què el Partit Popular tracta arreu la llengua catalana i els seus parlants no dubta gens a corrompre la ciència i el coneixement, si cal, per tal d’infringir més mal. La decisió del govern d’Aragó de tractar el català de la Franja com “la llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental” és una aberració;
Desvetllar-se abans que el despertador exerceixi amb tot rigor les seves funcions, adverteix de mals averanys. I encara més, percebre, just botar del llit, la pesantor d’una cella, preludi de migranya. Basta mirar per la finestra de la cuina, mentre hom fa el cafè, i veure com la broma entela la claror, per adonar-se que
Reposa, cos meu, descansa. Ja se’n van les abelles i els falziots que et destorben la claror tan costosa de reunir. Descansa, cos meu, reposa, que ja ve l’unicorn amb els records que t’han d’estormeiar la feixuguesa de l’alè, la insolidaritat de l’estupidesa i la ira dels injustos. Aquieta’t i deixa que l’aigua tèbia convenientment embalsamada
A qui li agradi llegir amb llapis a punt, dedicar com més hores millor al text que l’ha pres, és un plaer que costa de descriure. No tocar carrer en tot el darrer diumenge de la primavera per no deixar la lectura que et té enllepolit, pot ser sí que és una mena de follia
estores de vidres trencats reben els xais en sacrifici i no n’hi ha cap que es lamenti no és més rotunda la tristesa si s’embolcalla amb el silenci, rondina la vella que capta els carrerons fan de llitera al foc i a l’odi, i no s’immuta el mirar de la criatura en veure en els
Enguany, entre moltes altres efemèrides dignes de ser amplificades, la catalanitat en celebra tres de prou importants que tenen el seu epicentre en territori insular: el 150è aniversari del naixement del més gran apòstol de la llengua catalana, Antoni M. Alcover (Manacor, 1862- Palma, 1932); el cinquantè de l’acabament de la redacció del seu Diccionari
El Consell de la Societat Civil de Mallorca ha elaborat el dossier “1 any de desgovern del PP”, un recull dels incompliments i les retallades del Govern Bauzá un any després de les eleccions que el varen dur al poder. L’informe fa un repàs dels atacs perpetrats pel Govern, el Consell i els principals ajuntaments