Ahir de capvespre i a Can Alcover, espai de cultura, Miquel Àngel Llonovoy repetí el pregó -o la salutació- que la revetlla de sant Joan va fer en el Parc de la Mar com a preludi a les festes santjoaneres que organitza des de fa un fotimer d’anys la Federació d’Associacions de Veïns de Palma. Una salutació -o pregó- que l’ajuntament ciutadà -que patrocinava el sarau- inicialment va retirar de la programació argumentant que de pregons, a Palma, només hi pot haver el de sant Sebastià. Inaudita i barroera manera de voler censurar, de posar morral a la paraula.
Just saber-se aquesta deplorable alcaldada, l’Obra Cultural Balear oferí Can Alcover perquè Llonovoy hi llegís la seva fina crida a la festa. Tanmateix, l’entitat celebra cada any sant Joan per honorar Alcover, ja que som a casa seva; per afegir-nos als actes solsticials d’estiu que agermanen els nostres Països, i per fer part, també, del recorregut de la Flama del Canigó.
Tanmateix, però, aquesta prompta reacció de l’OCB i la pressió exercida per les xarxes socials, varen fer rectificar l’Ajuntament de Palma que, a darrera hora, mantingué “la salutació” de Llonovoy. Així, la lectura prevista a Can Alcover quedava neutralitzada. Miquel Àngel, però, en un gest que l’honora, va voler mantenir la programació. I a cal poeta Alcover ens reunírem un centenar molt llarg de persones disposades a fruir de la paraula aguda i saberuda; del joc malabar dels mots vius com a calius; de la ironia que sempre l’encerta; de la finor reflexiva i expressiva d’un actor llest, molt llest. Qualitats totes elles, dit sigui de passada, que el situen en la diana dels intolerants que ens governen.
Dos tasts d’un pregó dit dues vegades i que corre per “la xarxa” que és un gust:
He vengut ben carregat
ple de pólvora verbal
i pirotècnia de la fina!
Si em volien apagar…
idò m’han tirat benzina!
…
Són rodelles de poesia!
Paraules que són coets!
Cartutxos plens d’ironia!
Vamos
un autèntic petardo literari.
…
Si hi ha polítics que fan riure,
per què jo no puc fer bromes?
…
Si el batlle pot fer el ridícul,
per què jo he de ser seriós?
…
Plor si he d’anar al banc,
plor quan vaig a l’escola,
plor si vaig d’hospitals…
Plor per tot!
Mal me toc pesta!
I vols que plori a la festa?
…
Ja ho deia molt bé el cronista:
en aquesta ciutat
ho passes puta
si no ets turista.
…
Només fa un any que arribaren
i tot ja és gris i estantís.
Prova tu, de dir-ne res!
T’envien la guàrdia civil!
…
Només perquè deim les coses
ens tracten de delinqüents.
Posen multes, ens detenen…
Ells sí, que són eloqüents!
…
Ens retallen la salut,
ens retallen l’ensenyança,
ens retallen la cultura…
i ens demanen confiança!
