marginàlies

estores de vidres trencats
reben els xais en sacrifici
i no n’hi ha cap que es lamenti

no és més rotunda la tristesa
si s’embolcalla amb el silenci,
rondina la vella que capta

els carrerons fan de llitera
al foc i a l’odi, i no s’immuta
el mirar de la criatura

en veure en els noticiaris
la mortaldat, riu la canalla:
també hi ha morts a les rondalles