marginàlies

Segons Miquel Ramis, portaveu del PP illenc, considera que l’oposició parlamentària al Govern de les Illes Balears (PSIB, PSM-IV-ExM) durant el primer any de comandament popular ha fet “política carronyaire, de voltors”. Caldria que el senyor Ramis convocàs una nova roda de premsa per explicar que vol dir exactament amb aquesta expressió perquè si l’hem de prendre en sentit literalíssim vol dir que l’oposició s’ha alimentat de carronya, això és, del cos d’un animal mort que resta abandonat i ja comença de podrir-se.

I se suposa que aquest cos en descomposició correspondria al del govern del seu partit. I no crec que el senyor Ramis volgués dir exactament això, ans al contrari: presumptament volia dir que l’oposició era carronya. O no? Quan no es domina prou el vocabulari se sol caure en paranys d’aquesta mena. I no en parlem quan es vol ser metafòric sense tenir un domini diríem que sensat i apamat del lèxic.

Quant a la comparança amb el voltor, s’entén com un apèndix necessari tot parlant de carronya. I em sembla estúpid fer passar la majestuositat voltonera com un defecte; com una màcula en el cel estirat.

També diu que el Govern nostre, el de les illes Balears i Pitiüses, s’ha vist obligat a prendre mesures molt dures “perquè no quedava més remei”. Dins aquestes mesures el senyor Ramis també hi deu comptar les que atempten contra la nostra llengua i que, entre d’altres respostes, congregaren 50.000 persones que s’hi manifestar en contra. No quedava més remei, senyor Miquel Ramis, que anar en contra dels illencs i del seu interès general? No quedava més remei que escometre contra la seva llengua i la seva cultura? Vol dir, senyor portaveu del PP illenc, que no quedava més remei que legislar i governar a favor de l’empobriment progressiu de l’arxipèlag i en contra del seu benestar? Era necessària, senyor Ramis, tanta illafòbia, vull dir tant tanta aversió –odi, potser?- a Mallorca, a Menorca, a Eivissa i a Formentera?