marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
28 de juny de 2012
0 comentaris
A L’ATAC, ATACAT
Màrius Serra, el gran verbívor, fa no-res, per escometre les atzagaiades contra el català, proposava de girar el nom de la nostra llengua perquè ens indicava el camí correcte: “a l’atac”. I d’aleshores ençà, curiosament, els atacs a “a l’atac” no deixen. Si primer va ser José Ramón Bauzá qui deixava els drets del catalanoparlants a l’alçada del betum tot foragitant el català dels mitjans de comunicació públics illencs i de l’administració, i marginant-lo –i degradant-lo- del sistema educatiu, el seguí el govern aragonès per assabentar-nos que el català de sempre de la Franja és en realitat aragonès oriental.
I per si no n’hi hagués prou, el Tribunal Suprem vol carregar-se la immersió lingüística del sistema educatiu del Principat. S’ha de reconèixer que els que no consenten que vulguem ser qui som, s’afanyen prou a fer el que cal i ben fet per desactivar-nos la força. Fent una claríssima apologia de la ignorància i l’acientificisme, el govern d’Aragó nega el nom al nostre parlar de la Franja. I ja se sap que allò que no té nom, no existeix. A les Balears s’ha optat per deslegitimar-lo. Es desballesta l’ordit legislatiu favorable a la progressiva normalització del seu ús i, amb la subsegüent inseguretat jurídica, es desactiva igualment l’emergència del català al seu territori insular i es deixen en suspens els drets lingüístics dels catalanoparlants. Finalment, al Principat és la judicatura qui desacredita el Parlament, això vol dir, l’expressió democràtica de la ciutadania. La situació al País Valencià és prou coneguda: fa una eternitat que mantenen ben a retxa, fermats curts i amb poca palla, els catalanoparlants meridionals i les seves reclamacions. Això és diu un atac implacable al català que, recordem-ho, és la llengua parlada de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar tot fent parada a l’Alguer. El català, per tant, no és patrimoni exclusiu del Principat tot i que el Partit Popular s’afanya a fer-ho creure a tort i a dret sense reparar en allò que diu la ciència, el seny i la responsabilitat. I tot, per perjudicar i afeblir la Catalunya estricta; el Principat. En aquest sentit, la catalanofòbia diàfanament demostrada per José Ramón Bauzá, Luisa Fernanda Rudi i Alberto Fabra és la mateixa que la d’Alicia Sánchez Camacho. Convé recordar-ho ni que sigui per seguir “a l’atac” amb molta més decisió.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!