En tres mesos hi hauran eleccions municipals i avui el que més preocupa als mataronins són les conseqüències de la crisis. La tasca dels nou electes serà pensar en com des de la gestió municipal es pot potenciar, però sobre tot no entorpir, la creació d’ocupació, facilitant la reindustrialització i l’enfortiment del teixit industrial que encara ens queda. A Mataró, caldrà dissenyar una oferta que intenti atreure empreses d’alt component tecnològic i de treball qualificat que s’ hauran d’establir en una ciutat avui bàsicament residencial i “tocada” per la crisis del tèxtil i de la construcció. Més enllà de les solucions màgiques i de les receptes ideològiques de manual, hi ha tot un seguit de preguntes a les que els candidats municipals hauran de donar-hi resposta: Partint de la identitat local que encara mantenim, quin és el principal actiu de Mataró? Què ens fa o ens hauria de fer diferents i especials? Què pot fer que noves empreses s’hi vulguin ubicar?. Qui i què volem atraure? Tenim els serveis adequats per a donar resposta a les necessitats de nous sectors productius? La ciutat està a l’alçada en serveis ciutadans de qualitat? Quin paper pot jugar l’ofert educativa i el coneixement d’idiomes? I finalment com volem que sigui el Mataró d’aquí a deu o vint anys?.