MATARÓ: LA CANDIDATURA D’ ERC.
Els associats a Reagrupament de Mataró estudien presentar-se en coalició amb ERC a les municipals del proper mes de maig. Pel que sembla també els afiliats locals de Solidaritat, en aquest cas a títol personal per evitar-se problemes amb la direcció partidària, es decanten per la mateixa opció. Només la CUP ho ha desestimat, optant per un acord amb “Revolta global -Esquerra anticapitalista”, reforçant així la seva vessant més esquerranista. La col·laboració entre grups independentistes, hagués estat molt positiva en les eleccions catalanes, però tinc dubtes que ho sigui en unes municipals on els electors demanen solucions a problemes locals i un model de ciutat clar que ho avali. El vot independentista, també el que tradicionalment havia votat ERC, percep que ens trobem en un moment d’esgotament del model de ciutat que durant anys ha representat el PSC, amb el suport d’ IC i en els darrers vuit anys d’ERC . No veig com es pot articular un acord com el proposat, sense posar en dubte l’actual govern tripartit amb el compromís de no repetir-lo. Qualsevol coalició de grups independentistes que no siguí crític amb la gestió municipal dels darrers anys i que no constati la seva pèrdua d’empenta està condemnada al fracàs. No veig als actuals regidors mataronins d’ ERC, disposats a acceptar un exercici auto crític tant contundent. Una altre cosa seria que l’independentisme a Mataró, fins i tot amb ERC fent de pal de paller, s’unís per fer viable una proposta radicalment diferent a la defensada fins ara i per tant compromesa a fer possible l’ alternància política en una ciutat que ha estat governada durant trenta-dos anys de forma hegemònica per la mateixa força política, que a cada legislatura ha anat a més en la defensa de l’ espanyolitat. Oferir la “unitat”, sense contingut programàtic i una política clara d’aliances pel futur, seria una nova mostra de debilitat que portaria més frustració a aquests grups, al allunyar-se d’uns electors – teòricament cridats a votar-los -, que davant la possibilitat real de canvi, podrien optar per la única opció catalanista que, ara per ara, té a l’ abast fer-ho possible.